Independència unilateral
Hi havia una vegada un príncep britànic, Enric, que es va enamorar d’una actriu de segona divisió divorciada, Meghan Markle, que no era ni tan sols de la Commonwealth, sinó de les antigues colònies rebels dels Estats Units. Per als plebeus allò era com una gran festa, veure un dels fills de la llegendària Diana, i aspirant al tron britànic, fer exactament allò que s’espera dels membres més entremaliats de la seva casa reial. Però Enric, fent honor al seu nom, no en va tenir prou amb un casament que els més conservadors no van digerir de bon grat, sinó que ha decidit, ai las, declarar la seva independència unilateral no només de les seves hipotètiques aspiracions al tron, sinó de qualsevol deure i dret a què el seu títol, duc de Sussex, l’obigui com a membre de la corona. De fet, ho va proclamar des del Canadà, per deixar clar que el palau de Buckinham li queda cada vegada més lluny.
La reina Isabel II, és clar, es va trobar en una situació mai coneguda abans. Normalment, és la corona qui expulsa algun membre no desitjat, però Enric i la seva mediàtica esposa, i també duquessa de Sussex des del dia del seu casament, són dos dels membres més mediàtics de la família més poderosa del planeta. Finalment, la reina i el seu reduït nombre d’assessors van haver d’acceptar la declaració pública d’independència d’Enric i Meghan sense referèndum ni res. Teòricament, els antics prínceps han perdut no només tots els seus títols nobiliaris, sinó també els ingressos econòmics que els pertocaven pels seus alts càrrecs. S’estalvien, això sí, la corrua d’actes i compromisos interminables que comportava el seu lligam i podran fer, segons han dit ells mateixos, una vida independent. “De què treballaran?”, es pregunten els tabloides britànics. Que ningú es preocupi, perquè l’endemà de l’anunci ja tenien un contracte de Netflix sobre la taula...
Meghan i Enric, en una visita a la universitat de Bath el 2018
Del Brexit al Megxit
Els mitjans britànics han batejat la sortida d’Enric i Meghan com el “Megxit”, aprofitant que coincideix en el temps amb el Brexit de la Unió Europea. Molts donen la culpa a Meghan i la comparan amb Yoko Ono i la seva influència perquè John Lennon deixés l’altra gran família reial britànica, els Beatles, tot i que amb el temps la teoria ha trontollat.
Surten ‘amigues’ de sota les pedres
Joan Carles I continua donant senyals de vida d’un passat gloriós tot i el seu exili interior forçat. Aquesta setmana s’ha sabut que una de les seves amigues més íntimes, la iraniana Shahpari Zanganeh, tercera esposa del traficant d’armes Adnan Khashoggi, va cobrar comissions per introduir el gegant espanyol Iberdrola al seu país aprofitant les amistats que tenia amb gent propera al poder. Joan Carles I, coneixedor de tots els negocis occidentals a l’Orient Mitjà, va introduir Zanganeh en el món de les comissions en les principals empreses espanyoles. Iberdrola, en tot cas, ha dit que va pagar 9.000 euros a l’amiga del rei per un “petit negoci” que no va tirar endavant.
Podemos i Felip VI: el matrimoni va bé
El partit de Pablo Iglesias i també els seus socis catalans, En Comú Podem, van vetar una iniciativa de la CUP al Congrés en què es demanava la compareixença de Felip VI perquè exposés el seu “punt de vista” sobre els contactes de l’empresa semipública espanyola Defex, fabricant d’armament, per obtenir contractes a l’Aràbia Saudita, un fet que fins i tot investiga la fiscalia anticorrupció de l’Estat. L’afer, en tot cas, no esquitxarà el rei de cap de les maneres gràcies a la seva inviolabilitat legal.