La monarquia

Balduí I, l’altre rei de Franco

El cas de la monar­quia no de Bèlgica sinó dels bel­gues, com en diuen ells matei­xos, merei­xe­ria una enci­clopèdia sen­cera, des del càsting que es va fer al Par­la­ment per triar un rei a l’altura del país, fins a les aven­tu­res de Leo­pold II al Congo i els incomp­ta­bles afers de fal­di­lles d’Albert II. Des de Cata­lu­nya, Bèlgica encara és un país incom­pren­si­ble. El nos­tre Con­sell de la República té la seu a Flan­des, una de les dues naci­ons de Bèlgica, que com Espa­nya té un rei que es diu Felip, de qui defensa la invi­o­la­bi­li­tat i assu­meix com a cap d’estat ple­na­ment democràtic. Per aca­bar-ho d’ado­bar, històrica­ment par­lant, els més repu­bli­cans de tots eren els valons i no els fla­mencs, més afi­ci­o­nats als fets de l’aris­tocràcia euro­pea en gene­ral ni que fos per tra­dició o per afició als escuts heràldics.

Per com­pli­car-ho tot, la monar­quia dels bel­gues va ser la pri­mera, fins i tot abans que l’espa­nyola, que va tenir una tutela gai­rebé efec­tiva de Franco durant la dic­ta­dura. Balduí I va ser coro­nat rei dels bel­gues el 1951, després que Leo­pold III abdiqués per les seves sim­pa­ties amb els règims auto­ri­ta­ris dels anys trenta. No cal citar-los. Com és sabut el jove rei es va casar el 1960 amb una aristòcrata espa­nyola amb arrels a l’antiga corona d’Aragó, Fabi­ola. Lla­vors va començar una llarga amis­tat amb Franco que va dur la pare­lla a tenir llar­gues tro­ba­des amb el dic­ta­dor al iot Azor i en altres indrets. L’esquerra belga va cri­ti­car amb duresa aques­tes rela­ci­ons, però el rei, exer­cint el seu càrrec, feia el que volia. Balduí es va casar el 1960 amb la meda­lla de l’ordre d’Isa­bel la Catòlica, un regal per­so­nal del dic­ta­dor espa­nyol. Un germà de Fabi­ola, Gon­zalo, va ser volun­tari en les tro­pes de Franco durant la Guerra Civil. Balduí, de fet, també era un inte­grista religiós i es va negar a san­ci­o­nar la llei que per­me­tia l’avor­ta­ment. Un gen­dre ideal.

Balduí i Fabi­ola, els ‘espies’ de Franco al front occi­den­tal euro­peu

La propaganda

La historiadora de la Universitat Lliure de Brussel·les Anne Morelli considera que Franco va usar Fabiola i el seu home per fer “propaganda” del règim. De fet, el llibre que ha publicat sobre la reina, que va morir el 2014, té un títol ben explícit: Fabiola, un peó al tauler d’escacs de Franco. L’objectiu era normalitzar la imatge de Franco a Europa.

Surten de l’armari

La revolució comunista ja es comença notar al Congrés. Els membres del govern espanyol que van sorgir del 15-M i que han pactat amb el PSOE ja aplaudeixen el rei com qualsevol altre súbdit. Pablo Iglesias i Irene Montero, els monarques d’Unidas Podemos, es van mostrar admirats per un discurs en què les desigualtats socials, la seva raó de ser, no van aparèixer ni per casualitat. Montero, a més, va dir que tot i els seus aplaudiments al discurs reial ella és la més “republicana de totes”. Això, com va dir un usuari a Twitter, “és de primer de PSOE”.

“No tenim rei”

Espanya és un estat que supera qualsevol altra anormalitat europea. Així, mentre els diputats de l’esquerra alternativa escoltaven i aplaudien el discurs d’un monarca hereu d’un dictador sorgit d’una guerra civil, diputats que teòricament s’adscriuen, segons els intel·lectuals del regne, a la dreta política (JuntsxCat) signaven un discurs autènticament revolucionari contra la institució al costat de grups antisistema com la CUP i EH Bildu i formacions sobiranistes de tradició republicana. “Una democràcia real només es pot aixecar des del trencament dels valors que representa el rei i la seva figura.”

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.