Simeó II, el segon príncep de Franco
La setmana ja vam explicar que el príncep Guillem havia proposat a Hitler convertir-se ell mateix, fill de l’emperador de Prússia Guillem II, en president de la nova república restaurant per la porta del darrera la monarquia caiguda el 1918. No se’n va sortir. Però sí que hi ha hagut a Europa un monarca fugit a l’exili que va recuperar el poder polític en l’estat que el va foragitar. Parlem de Simeó de Saxònia-Coburg-Gotha, més conegut pels amics com Simeó II de Bulgària, un personatge que mereix tots els nostres honors en el panteó de la reialesa mundial i que va comptar amb el suport directe de Franco als anys 50 i 60.
El dictador espanyol sentia una fascinació gens dissimulada per la noblesa en general i la reialesa en particular a excepció de l’únic pretendent que li podia fer ombra, Joan de Borbó. Franco no només va tutelar el futur rei espanyol, Joan Carles; sinó que va fer el mateix amb Simeó II. El seu pare, el tsar Boris III, va morir després de reunir-se amb Hitler el 1943 quan encara eren aliats. Posteriorment els comunistes van muntar un referèndum sobre la nova forma de govern i un 95,6 per cent va votar (a la búlgara) per l’abolició de la monarquia (1946). A Espanya Franco va reafirmar Simeó com a tsar de Bulgària i li va lliurar la gran creu de l’Ordre de Carles III. El pretendent es va casar, a més, amb l’aristòcrata Margarita Gómez-Acebo.
Simeó II va tornar per primer cop a Bulgària el 1996 amb l’avió oficial de Joan Carles I i va començar una de les operacions polítiques del segle. Va recuperar la nacionalitat del país, va fundar el Moviment Nacional Simeó II i en comptes de reclamar la restauració de la monarquia (que això hauria sonat a resclosit) el 2001 es va presentar a les eleccions al Parlament convertint-se en el primer monarca destronat que recupera el poder polític sota el paraigües d’una república.
Simeó II de Bulgària, en una xerrada organitzada a Castelló. .
El palau de Vrana
En els últims anys l’antic príncep, que oficialment no renuncia al tro, i expresident no ho passat bé. El 2005 va perdre les eleccions enmig de greus acusacions de corrupció del seu partit d’ideologia poc definida. La justícia de Bulgària, a més, va decretar el 2018 la pèrdua del seu palau de Vrana, antiga seu dels tsars, que ha passat a tenir titularitat estatal.
Felip VI, «vetat» a Davos pel govern
El Mundo va denunciar fa uns dies, i no és el primer cop que ho fa, que Pedro Sánchez està arraconant descaradament Felip VI en una de les poques tasques en què se sent útil, la representació internacional d’Espanya en diversos esdeveniments internacionals. Però de tots és sabut que Sánchez necessita el focus d’atenció en qualsevol àmbit i que una de les seves grans aficions és donar la mà a dirigents d’altres països, sobretot els més mediàtics. Segons el diari espanyol, el rei no s’ha pres gens bé que Sánchez no l’hagi enviat a la 50a edició del fòrum de Davos, on pràcticament totes les monarquies europees hi tenen representació.
Marc Puig, un amic reial que guanya pes
El català Marc Puig, cap visible d’un dels grups empresarials líders en els sectors de la moda i la perfumeria, és un dels millors amics que tenen els reis a Barcelona. La relació ve de lluny ja que el pare, Mariano, el fundador de la nissaga, ja era íntim de Joan Carles I. A partir de maig, Puig serà el president de l’Institut d’Empresa Familiar, organisme que reuneix un grup d’empreses que representen el 16 per cent del PIB espanyol, poca broma. Les trobades a Barcelona entre Puig i Letizia, que mantenen una molt bona relació fins i tot comercial, solen tenir lloc a l’hotel Alma a pocs metres del Passeig de Gràcia.