La infecció ‘nacional’
Quina part de la de quedar-se casa és la que no ha entès Felip VI, em pregunto mentre el veig passejar-se amb el seu llarg seguici per un dels principals focus d’infecció mundial del coronavirus: Madrid. I no surt només un moment a passejar el gos o a comprar el pa com alguns tenim l’oportunitat de fer en un carrer solitari i allunyat de qualsevol contacte social, sinó que el cap d’estat se’n va a un hospital de campanya aixecat a la capital espanyola on el perill d’agafar i, per tant, propagar la malaltia és més alt que en qualsevol altre indret del planeta.
Mentre la majoria de súbdits madrilenys viuen entre el confinament en unes condicions precàries o l’obligació d’anar a treballar i infectar-se per ordre governamental, Felip VI –que té palaus i grans residències a la seva disposició– no fa ni una cosa ni l’altra. Ara mateix, la seva presència molesta no només físicament sinó simbòlicament, perquè cada vegada que treu el cap tothom recorda els milions de Suïssa. La investigació, de fet, no s’atura, i el fiscal de Ginebra ja sospita que Joan Carles I va moure milions d’un compte a l’altre mentre era cap d’estat. Tot normal.
Mentrestant, Felip VI, que ja va fer el ridícul en el seu discurs televisiu, intenta sense gaire èxit convertir el gran fracàs del combat contra la covid-19, sobretot a Madrid, en una nova victòria nacional. “Aquest lloc és una font d’esperança, un símbol que demostra de què són capaços els espanyols quan treballen per un objectiu comú.” Sí que ho demostra, sí. Espanya és el segon país del món amb més morts i contagiats i es veu que ho han de celebrar. L’exèrcit aixeca hospitals, com si això fos una tercera guerra mundial, i es veu que la gent ha d’estar amb la moral pels núvols perquè l’hospital d’IFEMA és una “obra exemplar”.
“Torno els diners”, aquesta és la frase que volen sentir molts compatriotes.
Felip VI, en la visita que va fer dijous a l’hospital de campanya de la Fira de Madrid
Alibaba i els...
Els mitjans afins al règim s’han fet ressò aquesta setmana de la gestió de Felip VI amb el multimilionari xinès Jack Ma amb l’objectiu d’obtenir mascaretes i proves test per a l’Estat espanyol. El problema és que Ma és el propietari d’una empresa amb un nom ben curiós: Alibaba. En saber-ho, tots vam pensar el mateix: qui és més lladre dels dos?
La grip espanyola i Alfons XIII
Aquests dies, i per raons òbvies, es parla de la grip espanyola, tot i que va començar als EUA (1918). A Espanya, el govern no només no va tenir capacitat de reacció, sinó que va veure com el mateix Alfons XIII se n’infectava, igual que el president, Manuel García Prieto. Com ara, després dels primers casos, les autoritats van dir als ciutadans que no calia que es preocupessin que allò era com una grip, però ben aviat el nombre de morts va començar a sobrepassar qualsevol de les previsions. L’Ajuntament de Barcelona també va demanar ajuda a l’exèrcit per transportar i enterrar els morts que s’acumulaven a la ciutat. Només el 1918, la grip va matar unes 150.000 persones a Espanya.
Ningú en va ser immune
La grip del 1918, que va matar 50 milions de persones, no va tenir pietat en cercles de poder ni entre els artistes i escriptors de l’època. L’avi de Donald Trump va ser un dels que es va “sacrificar”, que diria ara el seu net. També van caure Iàkov Sverdlov, mà dreta de Lenin, i els prínceps Eric de Suècia i Humbert de Savoia. No van morir, però ho van passar malament per la malaltia, Guillem II d’Alemanya, el polític Franklin D. Roosevelt, el pintor Edvard Munch, Walt Diseny i l’escriptor Franz Kafka, entre moltes d’altres figures de renom d’aquells anys.