Cayetana, marquesa i ‘grande de España’
No podem negar que la diputada per Catalunya Cayetana Álvarez de Toledo (PP) ha estat una de les protagonistes d’aquests darrers dos anys. Hem parlat a bastament de les seves lluïdes intervencions al Congrés, però poc dels seus orígens nobiliaris, que es remunten no només a Alfons XIII, sinó a Felip V, el pensament del qual està en el seu ADN ideològic.
Cayetana (Madrid, 1974) no només té un cognom compost d’aquells que fa patxoca quan vas de munteria a una reserva castellana, sinó que és la marquesa de la Casa Fuerte, un títol que porta aparellat allò de grande de España (sic).
El pare de la diputada catalana, el francès Jean Álvarez de Toledo, va reclamar aquest títol als tribunals espanyols, i aquests, com si no tinguessin res més a fer, li van concedir el 1992. L’origen, amb tot, ve d’un altre bon amic de la democràcia i la llibertat a Catalunya, Felip V. El 1708 el Borbó va veure en aquella família liderada pel virrei Juan Acuña un bon potencial de futur. No s’equivocava, el marquesat de la Casa Fuerte quedava en bones mans. La distinció va passar de generació en generació fins que va recaure en l’aristòcrata Illan Álvarez de Toledo, l’avi de Cayetana.
El 1981, va aparèixer en escena el marquès de Bedmar, un tal Alonso de Heredia, home de confiança d’Alfons XIII i que també era parent de la família Álvarez de Toledo. Els Heredia van conservar el marquesat durant els anys vuitanta i noranta fins que el pare de Cayetana va recuperar el títol als tribunals. Quan va morir, la diputada del PP, que ja estava en l’òrbita de la FAES, va maniobrar perquè el marquesat fos per a ella i no per a cap dels seus germans més grans. Álvarez de Toledo, doncs, no només és la veu ultraliberal i més nacionalista de l’extrema dreta del PP, sinó que és l’única que pot presumir de tenir el color (blau) a la sang.
Cayetana Álvarez de Toledo, al Congrés dels Diputats
La connexió Güell
Cayetana va estar casada durant disset anys amb José Joaquín Güell i Ampuero –Joaco per als amics–, rebesnet del primer comte de Güell. Tots dos van lluitar plegats –ara ho fan per separat– contra el sobiranisme català i també contra qualsevol moviment d’esquerres d’afiliació popular. Va ser un dels cervells de la galdosa sortida de Bankia a borsa.
La ‘mà’ del rei emèrit ja té la seva guerra
L’exèrcit espanyol està comandat per un català del Montsià, el general Miguel Ángel Villarroya, que aquests dies triomfa als mitjans i a les xarxes per unes rodes de premsa sobre la situació del coronavirus dignes de militars tailandesos. En aquesta secció, però, el ridícul al qual pugui arribar l’Estat espanyol ens preocupa relativament. El que molts van destacar de Villarroya quan va ser nomenat a principis d’any és la seva amistat amb Joan Carles I. “El guardià dels secrets del rei”, va ser el titular de la secció “Vanitatis” d’El Confidencial quan el general va esdevenir cap de l’Estat Major. Entre altres coses, era el seu pilot personal en totes les seves excursions. I qui diu totes, diu totes.
El misteri de Fàtima i la república del PSOE
Votants i polítics del PSOE continuen celebrant cada any la proclamació de la Segona República (14 d’abril), com si això d’alguna manera els eximís de la seva gloriosa rendició el 1978, quan van acceptar un cap d’estat franquista amb dret de cuixa pel mig. Per acabar-ho d’adobar, en cada enquesta sobre la monarquia, els electors socialistes suspenen cada vegada més la institució: un 3,2 (sobre 10) en l’últim panell d’electomania.es. En canvi, el partit, cada dia que passa s’aferra més al règim. Quin país!