‘Long live the Queen’
Si en algun lloc el meu republicanisme es posa en qüestió és precisament a l’imperi on la monarquia és gairebé una qüestió de fe, la Gran Bretanya i la interminable Commonwealth. Tot i que històricament els reis i les reines n’han fet de tots colors –només cal revisionar el modus operandi de l’imperialisme global o el més local per adonar-se’n–, cal admetre que la punyetera Isabel II ha sabut navegar en les aigües més turbulentes que hom pugui imaginar. Com a hereva i posteriorment com a sobirana ha viscut (i sobreviscut) a una epopeia d’esdeveniments monumental, que van començar amb la insospitada abdicació d’Eduard VIII i la brutal i salvatge Segona Guerra Mundial amb l’aparició per primer cop, entre altres armes, dels míssils atòmics.
Isabel II ha vist la Gran Bretanya entrar a la Unió Europea i sortir-ne. Ha assistit gairebé en primera línia a la guerra freda, a la caiguda del mur de Berlín i a l’ensorrament del comunisme. Ha assentit als acords de pau d’Irlanda del Nord i a un referèndum d’independència a Escòcia. Ha canviat de mil·lenni en plena forma, tot i patir la pitjor tragèdia emocional de la seva família i del país: la mort de Diana, precedida del divorci més mediàtic de tots els temps, el del príncep Carles. Ha estat la primera reina, des de Victòria, a celebrar el jubileu de diamant (60 anys de regnat). Per primer cop en la història s’han fet enquestes i especials a la televisió sobre la necessitat d’una monarquia amb la participació de destacats republicans, com Frederick Forsyth. Un dels seus fills, Eduard, ha comès abusos (diuen) a menors i un net, per primer cop, s’ha passat al sector civil.
I finalment el país i, de fet, tota la Commonwealth, està patint la pitjor pandèmia mèdica des del 1918. La reina, amb 94 anys, no només no s’ha amagat, sinó que s’ha apoderat del lideratge ètic davant l’enfonsament de Boris Johnson.
Isabel II, rodejada de membres de la seva família
Joan Carles I té un pla de fuga?
Arran d’una especulació del periodista David López a la revista Vanity Fair, alguns mitjans han publicat aquesta setmana que el rei emèrit està doblement incòmode amb el confinament, primer per la inexistent relació amb la resta de membres de la família, i després per la investigació que hi ha oberta a Suïssa per alguns dels seus comptes. La solució a què hauria arribat és ben senzilla: trucar a un amic de la República Dominicana perquè li faci lloc en un petit indret paradisíac i oblidar les seves penes. Una ordre d’extradició sempre seria més complicada que arribés a bon port. L’altre destí que es planteja Joan Carles I per trencar el confinament és Sanxenxo (Galícia).
Els generals fatxes, a l’expectativa
Els mitjans d’extrema dreta viuen amb certa esperança l’actual crisi provocada per la covid-19, perquè estan convençuts que un sector de l’exèrcit, no precisament el més moderat, convencerà Felip VI perquè faci caure Pedro Sánchez i sobretot Pablo Iglesias, com si el vicepresident tingués poder en algun àmbit. Els últims a advertir de la situació han estat els companys d’Alerta Nacional, que han filtrat que un “grup de generals” ja s’han posat en contacte amb el rei per posar-se a les seves ordres i impedir més abusos.