La monarquia

La síndrome de Klinefelter

Allò que les guer­res, intri­gues o aixe­ca­ments no va poder acon­se­guir, tom­bar la pode­rosa dinas­tia dels Àustria a Cas­te­lla i Aragó, ho va asso­lir la genètica i l’endogàmia des­me­su­rada dels matei­xos mem­bres de la casa reial. Car­les II (1666-1700), l’Encan­tat i l’últim Àustria cas­tellà, va ser la víctima final dels suc­ces­sius matri­mo­nis con­san­gui­nis de la família reial, i la seva dege­ne­ració física i intel·lec­tual va esde­ve­nir lle­gendària. Només cal revi­sar el seu dan­tesc arbre fami­liar per obser­var que noms com els de Felip I, Joana I, Fer­ran I, Car­les VI i Isa­bel de Por­tu­gal sur­ten repe­tits cons­ta­ment. El seu pare, a més, estava casat amb una filla de la seva ger­mana, per la qual cosa la seva mare resul­tava ser la cosina del seu propi fill! Els Bor­bons també van fer de les seves en aquest sen­tit, però les infi­de­li­tats i rela­ci­ons fora de l’àmbit matri­mo­nial van reduir l’impacte de la cone­guda com a síndrome de Kli­ne­fel­ter, que, entre altres greus afec­ta­ci­ons, pro­voca retard intel·lec­tual i psi­co­mo­tor.

Els seus pro­ble­mes mèdics no només li van impe­dir gover­nar amb un mínim de sen­tit –tot que­dava en mans del govern–, sinó con­su­mar dos matri­mo­nis. Maria Lluïsa d’Orle­ans, la seva pri­mera dona, va morir verge després de deu anys, segons va reve­lar l’autòpsia. L’altre casa­ment va ser amb Mari­anna del Pala­ti­nat-Neu­burg, a qui la cort va triar perquè els seus pares havien tin­gut vint-i-tres fills i sem­blava la dona noble que havia de ser més fèrtil d’Europa. Però ni així. Es va con­si­de­rar que, cer­ta­ment, el rei havia rebut un encan­teri maligne i la mateixa Inqui­sició va ini­ciar una inves­ti­gació. També se li va prac­ti­car un exor­cisme i tota mena de ritu­als amb l’objec­tiu de no dei­xar la corona espa­nyola sense suc­cessió. Final­ment, va morir enmig d’uns dolors insu­por­ta­bles i va tenir temps de sig­nar en el tes­ta­ment el nom del seu suc­ces­sor: Felip de Borbó. Però aquesta és una altra història.

Un retrat de Car­les II, poc afa­vo­rit tot i l’esforç del pin­tor

Setge a Barcelona

En l’ocàs que representa Carles II per a Castella no es pot obviar un episodi rellevant de la guerra dels Nou Anys, el Setge de Barcelona del 1697, en què les tropes franceses van aconseguir el poder, i el Rei Sol (a la imatge) va jurar les institucions catalanes mitjançant el seu general Vendome. Després del Tractat de Rijswijk, van abandonar la ciutat.

La crisi passa factura a la casa reial

Fa uns dies, La Sexta, aprofitant la crisi pandèmica, va demanar als espanyols que valoressin algunes de les seves institucions. La monarquia se’n va endur la palma amb un suspens monumental (4,13), tenint en compte que les mateixes persones van considerar que l’exèrcit (8) mereixia una nota més alta que les ONG (7,13). Resumint: espanyols que anirien abans a la guerra que a rescatar refugiats consideren que el cap de l’exèrcit és fins i tot més negligent que tots els polítics junts (4,67) o que els periodistes (5,77). Els sanitaris, que lideren el rànquing (9,36), ja triguen a demanar que el pressupost de La Zarzuela vagi als hospitals.

Un maletí d’1,9 milions de dòlars

Aquesta setmana, El País ha explicat com el rei Joan Carles es va presentar l’abril del 2010 a casa del seu administrador suís, Arturo Fasana, amb un maletí carregat de bitllets, tan carregat que contenia gairebé 2 milions de dòlars, com si s’hagués de pagar un rescat o comprar material, no cal que digui quin, de gran valor. El monarca va dir a Fasana, com qui no vol la cosa, que els diners els hi havia “regalat” el rei de Bahrain perquè eren “molt amics”. Fasana es va presentar a l’oficina de Ginebra del banc Mirabaud i el seu director, és clar, els va ingressar amb aquella alegria. Sense preguntes. El comte estava vinculat a la fundació Lucum, amb seu a Panamà i amb Felip VI com a segon beneficiari.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.