Secrets de família
La màgia de la monarquia, concretament la d’aquesta secció, ha fet acte d’aparició. Arran de l’article que vaig publicar l’1 de maig sobre Isabel II (1830-1904) i la seva quilomètrica llista d’amants, va sorgir la qüestió de qui era realment el pare del príncep Alfons XII, perquè tothom –en aquell temps i ara mateix– donava per fet que Francesc d’Assís no va engendrar cap dels dotze fills que va tenir la insaciable reina. Aquí vam citar dos militars d’alt rang, el valencià Enric Puigmoltó i Mayans i el gallec Federico Puig Romero, com a favorits per ser el pare del futur rei d’Espanya i rebesavi per línia directa de Joan Carles I. En llegir-ho, la rebesneta de Federico Puig Romero, Nieves Michavila, escriptora i historiadora, va contactar amb mi per fer-me conèixer dades rellevants que converteixen el coronel Puig gairebé en l’únic candidat a ser el pare del monarca. Ho explica i relata en una llarga investigació publicada sota el nom de Voces desde el más allá de la historia (2015).
D’entrada, Michavila em recorda que el pare de Federico Puig és el barceloní Vicent Puig, que va néixer a Galícia accidentalment, ja aquell era el seu destí militar. Que l’avi d’Alfons XII i besavi d’Alfons XIII sigui català és, amb tot, gairebé una anècdota al costat de tot el que s’explica en el llibre, amb proves documentals sobre alguns secrets que es van mirar d’enterrar en l’oblit fins ben entrada la dictadura de Franco, ja que la dinastia borbònica no en sortia, precisament, ben parada.
Investigant la paternitat d’Alfons XII, Michavila va descobrir que el mateix pare d’Isabel II, l’infaust Ferran XII, hauria tingut una relació amb la dona de Vicent Puig (i pare de Fernando), Gertrudis Romero, amb qui hauria tingut algun fill a la cort mentre el marit era enviat a destins llunyans. Per tant, Isabel II i Federico Puig –amants i pares d’Alfons XII– haurien tingut algun germà comú. Posteriorment, Puig seria assassinat el 1866 per sicaris de la reina per evitar que s’escampessin paternitats escandaloses i fins i tot incestuoses.
Federico Puig Romero, a l’esquerra, i el seu probable fill, el rei Alfons XII
Rebel·lió i república
Una de les tesis que manté Michavila és que el sorgiment de la Primera República (1873) a Espanya va ser, de fet, una conseqüència directa de l’assassinat de Federico Puig, ja que la revolta dels artillers del 1872 va tenir lloc per rememorar la figura de l’antic coronel i d’altres oficials d’artilleria que estaven al cas del rol d’Isabel II en aquella acció.
El CIS es tapa el nas amb els Borbons
El govern ha justificat aquesta setmana una vegada més per què no pregunta als espanyols sobre la dicotomia més fàcil de la història espanyola: monarquia o república? La raó d’estat, admeten ells mateixos, és que els ciutadans no veuen la monarquia com un problema, ja que si fos així ho dirien lliurement quan se’ls pregunta sobre aquest fet al final de tot, en la pregunta sobre les seves preocupacions genèriques. En aquest apartat, és clar, surten els temes recurrents de tota la vida, i el líder a Espanya és gairebé sempre l’atur. Tots els partits i líders polítics reben una valoració menys el més rellevant de tots, que per alguna cosa és el cap d’estat. Ni et voten en eleccions ni en cap enquesta. Així, qualsevol.
Un coronavirus anomenat Joan Carles
Que les institucions oficials protegeixin Felip VI no vol dir que el rei sigui tan estúpid per no saber que la monarquia, com a institució, es troba enmig d’una gravíssima crisi de confiança que es pot agreujar els propers mesos per la crisi econòmica que provocarà entre la població més desfavorida les conseqüències de l’actual pandèmia. El rei ha fet un primer moviment renunciat teòricament –perquè legalment és difícil que ho pugui fer– a l’herència que li tocava pels milions que s’ha descobert que el seu pare té a Suïssa. L’estratègia és culpar Joan Carles de tot i, al mateix temps, apartar-lo, ja que no deixa de ser el rei emèrit. Una operació de risc.