‘El resplandor’
Havent vist les imatges del desolador minut de silenci protagonitzat dimecres pels Borbons, començo a témer que La Zarzuela no hagi esdevingut l’hotel Overlook, i que Felip VI, per culpa del llarg confinament, no estigui esdevenint una versió real i reial de Jack Torrance. Amb aquesta obscuritat en el rostre i amb les limitacions pròpies de la pandèmia, quan trigarà el rei a imitar, doncs, Jack Nicholson amb la destral i tot? I les nenes, què poden arribar a descobrir en algunes de les habitacions d’un edifici que data del segle XVII i pel qual han passat tota mena de monstres des que és la residència oficial dels monarques espanyols?
De fet, Felip VI, tot i que l’Estat espanyol viu la crisi més important de les últimes dècades, pràcticament no obre la boca. En el seu cas, el temut bloqueig de l’escriptor, es deu multiplicar per la seva pròpia incapacitat de ser mínimament creatiu. El veig davant l’ordinador i el Word escrivint obsessivament la mateixa frase, alguna cosa com “puta Catalunya”, mentre va buidant ampolles de cava murcià, fet que no ajuda a mantenir precisament clara la seva ment en plena crisi social, econòmica i política.
El posat de Letícia, que sempre ha fet una mica de cara de bruixa d’aquestes que van a sobre d’una escombra, tampoc ajuda a calmar els meus ànims, perquè, malgrat tot, encara soc súbdit d’aquesta família, i ves a saber què són capaços de fer si no tenen totes les facultats mentals ben endreçades. Hi ha una gran diferència entre marcar un perfil seriós en uns instants de silenci en homenatge a les víctimes per la pandèmia i plantar-se davant d’una càmera com si un adveniment diabòlic desconegut hagués de fer acte de presència entre els espanyols de bona voluntat.
També hi ha la possibilitat que el fotògraf o director d’escena de La Zarzuela hagi volgut fer el seu propi homenatge a Stephen King aprofitant els segons de glòria de què gaudeix quan apunta la seva càmera cap a la família reial. En aquest cas, un aplaudiment per a l’autor.
La família reial, en el minut de silenci de dimecres als jardins de La Zarzuela
Terror gòtic
En veure les infantes de fosc, sobretot Elionor, la successora al tron, no he pogut treure’m del cap el conte Eleonara, d’Edgar Allan Poe, en què una dona torna de la tomba per visitar el seu primer amor. També he recordat, i demano disculpes per l’atreviment, les filles gòtiques de Zapatero i el seu viatge d’iniciació a la Casa Blanca.
‘Le Monde’ dispara contra Joan Carles
L’ús del verb disparar no és innocent en tot allò que fa referència al rei emèrit, perquè n’és o n’era tot un expert, ja fos amb un revòlver o una escopeta. Però no és d’això del que hem de parlar avui, sinó de la portada que aquesta setmana li ha dedicat el prestigiós Le Monde francès amb un titular ben precís: “L’aura perduda de Joan Carles I.” En la doble plana interior es fa un resum, per molts ja conegut, de tots els negocis obscurs del monarca, començant per les donacions de països com l’Aràbia Saudita, passant pels comptes a Suïssa i acabant amb una sentència letal: “Un home devorat per la passió per les dones i els diners.” Touché.
Soroll de sabres a la capital del regne
La Guàrdia Civil, que com a estament militar hauria d’estar a les ordres del rei, continua confabulant a Madrid per fer trontollar el govern de Pedro Sánchez amb l’excusa de la pandèmia. Molts jutges, que prometen el seu càrrec al rei, també s’han afegit al festival amb el suport acrític del PP, Vox i Ciutadans. Els mitjans d’ultradreta, a més, veuen el silenci del rei com un aval a la seva pròpia estratègia. A Catalunya els va donar ales, i ara entenen que l’“a por ellos” es manté vigent.