El rei demana caritat als nobles
Aquesta setmana hem descobert per primer cop, fins i tot els que som aficionats a la vida monàrquica dels nostres senyors Borbons, l’existència a Espanya d’algunes entitats que et fan viatjar a un altre temps, just quan els cristians esborraven del mapa els últims vestigis del domini musulmà sobre la Península. La Real Asociación de Hidalgos de España, la Orden del Santo Sepulcro de Jerusalén, la Real Maestranza de Caballería de Sevilla o la Sacra (i militar) Orden Constantiniana de San Jorge són conceptes que no només pertanyen a la història imperial castellana, sinó que són els noms oficials que conformen la noblesa oficial espanyola. Són organitzacions farcides de comtes, ducs, marquesos i de cases, com la de Borbó-Dues Sicílies, que també havia aspirat al tron espanyol. Molts, a més, són parents oficials de la família reial, o sigui nets, cosins segons o tercers o nebots llunyans reconeguts. No n’hi cap que tingui problemes per arribar a final de mes.
El repartiment de grans superfícies de terra cultivable ha estat una de les especialitats històriques de la monarquia i la cort, i les dues repúbliques van durar tan poc que no hi va haver temps per recuperar gaires terres. Això fa que a Espanya alguns d’aquests nobles cobrin encara grans subvencions agrícoles de la Unió Europa.
Felip VI va reunir tota la noblesa, com si estiguéssim en el segle XIV després de la pesta negra, i els va encomanar telemàticament que calia auxiliar els plebeus, que ho passen malament per culpa del coronavirus. Hi havia la possibilitat de demanar-los que deixessin de tributar les seves fortunes en paradisos fiscals, però qui és Felip VI per fer una cosa així si ell mateix té comptes al seu nom a Suïssa?
Així, s’ha decidit que contribueixin a repartir llet i oli als pobres, la caritat de tota la vida. Els Borbons i la seva corrua de vividors no només col·laboren d’una manera miserable, per les seves possibilitats, sinó que ho fan de cara a la galeria, amb campanya de publicitat inclosa.
Felip VI i Letícia, en una reunió telemàtica al Palau de la Zarzuela
Pere ‘el Gran’
El cap visible dels nobles a Espanya no és un qualsevol. Parlem de Pere de Borbó-Dues Sicílies, cosí segon del rei, fill del duc de Calàbria i duc de Noto. Té dotze càrrecs repartits en vuit empreses, set fills i disposa d’una monumental finca coneguda com La Toledana. És dipositari d’una dinastia que es remunta al 1259 al regne de Sicília i Nàpols.
El príncep Joaquim i el virus dels Borbons
El príncep Joaquim de Bèlgica és nebot del rei belga Felip I i fins a aquesta setmana era relativament poc conegut. Sovint viatja a Espanya, no per motius de feina –que no en té ni en necessita–, sinó per participar en festes de luxe en què no vull ni saber, tot i que m’ho imagino, què hi passa. L’última farra, amb tot, no va acabar bé. El príncep i els seus amics van reunir el passat 24 de maig, en ple confinament, 27 persones a Còrdova i, oh sorpresa, va acabar donant positiu per coronavirus. L’escàndol al seu país va ser monumental, però a nosaltres ens agrada saber que la falta d’escrúpols dels Borbons és també un altre virus.
“No volem premis de lladres”
Aquesta no és una frase meva, sinó una etiqueta que es va fer viral a Twitter en català i en castellà, després que el jurat del Premi Princesa d’Astúries confirmés que el Premi de la Concòrdia seria per als sanitaris que han lluitat en la primera línia contra la covid-19. Metges i infermeres no necessiten que se’ls utilitzi d’una manera tan barroera, sinó més mitjans, i la casa reial espanyola es caracteritza per quedar-se fons públics i no per proveir-los.