La monarquia

Joan Carles I, ciutadà del món

“El naci­o­na­lisme es cura viat­jant”, ens diuen molts patri­o­tes espa­nyols que encara ens veuen, als cata­lans, com aque­lla tribu d’indis a la qual can­tava La Trinca. Ep, no només ho diuen, en donen exem­ple. El pri­mer de tots, el timo­ner de la Tran­sició o l’esta­dista del mil·lenni, com pre­fe­riu, Joan Car­les I, rei emèrit i ciu­tadà del món.

Joan Car­les va néixer a Roma. Quan ho expli­ques en un sopar sem­pre queda més bé citar la Ciu­tat Eterna que no pas Toledo o Numància. La seva dona, a més, és grega, i els Bor­bons són una dinas­tia d’ori­gen francès. Ell ha reg­nat a Espa­nya, un estat que no és pre­ci­sa­ment la terra de les opor­tu­ni­tats. Però no s’ha quei­xat, ha fet de la neces­si­tat vir­tut. Amb el temps hem sabut que l’emèrit no és un home al qual li agradi estar-se quiet.

Joan Car­les ha dut a terme la teo­ria de l’aliança de les civi­lit­za­ci­ons com cap altre diri­gent. Va començar fent nego­cis amb els monar­ques del Mar­roc. Allà va veure que els caps d’estat musul­mans tenen una cosa clara, per molt cristià que siguis si tens poder, ets com ells. Així, la ruta dels petrodòlars pri­mer i de les opor­tu­ni­tats després el va por­tar cap a l’Aràbia Sau­dita, Abu Dhabi, Kuwait, Qatar i Oman. Alguns infor­mes periodístics de mit­jans inter­na­ci­o­nals asse­nya­len que va ser pre­ci­sa­ment en aquests viat­ges on va començar a acu­mu­lar els més de 1.000 mili­ons de patri­moni de què dis­posa. Enve­jo­sos, segur.

Joan Car­les també ha pas­sat sovint per un país tan cos­mo­po­lita com Suïssa. Tots sabem que li agrada esquiar, i pro­ba­ble­ment ha vol­gut visi­tar esce­na­ris dels films de Jean-Luc Godard. L’afany de conèixer sobre­tot cul­tu­res d’indrets poc cone­guts l’ha por­tat, no només a ell, sinó a molts fami­li­ars seus, a rela­ci­o­nar-se amb ciu­ta­dans del Panamà, les Baha­mes, Mònaco i fins i tot Liech­tens­tein, països que no tenen res en comú.

Joan Car­les I, amb el príncep Moham­med Bin Sal­man

El repòs del guerrer

Joan Carles és més internacional, fins i tot, que l’himne del moviment obrer. Aquesta setmana, els companys de Diario 16 han publicat que l’emèrit no descarta viure uns anys a la República Dominicana, en una exclusiva zona residencial amb platja privada on cap investigació judicial o política el pugui molestar. S’ho ha guanyat.

El fiscal de Messi salta al terreny de joc

Juan Ignacio Campos és l’home destinat a investigar si el rei emèrit ha comès algun delicte econòmic des del 2014. Tot el que vulgui mirar d’abans serà inútil, que per alguna cosa la Constitució que ens vam donar entre tots el considera inviolable. Amb tot, alguns monàrquics temen que un fiscal dels que s’autoanomenen progressistes pugui demanar massa papers a la família reial. Campos no va tenir pietat amb Messi, a qui va fer pagar, i molt, l’enginyeria financera dels seus assessors. Amb tot, els que pateixen per Joan Carles que no ho facin més del compte. Que un fiscal es digui progressista no vol dir que no posi Espanya al davant. Recordeu Javier Zaragoza

Elionor i Sofia podran anar a la universitat

Felip VI va renunciar públicament –s’haurien de veure els papers– a l’herència que el seu pare li deixava en la polèmica fundació Zagatka, establerta a Suïssa. El monarca, però, no va dir res sobre les seves filles, les infantes Elionor i Sofia, que també figuren com a beneficiàries d’un compte carregat de milions que no desapareixerà d’un dia per l’altre quan el rei emèrit se’n vagi a l’altre barri. La princesa d’Astúries i la seva germana, doncs, no han de patir pels estudis, podran anar on vulguin.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor