L’avi de Felip VI i l’Alemanya nazi
Joan de Borbó i Battenberg (1913-1993), pare de Joan Carles I i avi de Felip VI, fou l’únic cap de la família dels Borbons espanyols que en cap moment de la seva vida no fou rei. Una vergonya per a la família. I no es pot dir que el senyor no ho intentés. Els seus escrúpols no coneixien cap límit i el 1941, en plena guerra mundial, va buscar el suport directe de l’Alemanya nazi per iniciar una nova restauració de la “seva” monarquia. Així, des de la seva oficina a Roma, on havia estat ben rebut per tota la cort de Mussolini, va enviar un representant a Berlín per entrevistar-se amb el ministre d’Afers Exteriors del país. L’objectiu era que Hitler pressionés Franco perquè abandonés el poder. La carta a la màniga que suposadament tenia el fill d’Alfons XIII era la preparació d’un cop d’estat d’alguns generals monàrquics contra el mateix Franco, entre ells el capità de la regió militar de Barcelona, Alfredo Kindelán, que sempre va considerar el dictador com un regent. A la llarga no s’equivocaria.
Els conspiradors, entre els quals també hi havia polítics a l’exili, desitjaven que les tropes de Hitler envaïssin Espanya. Això hauria facilitat la creació d’un govern provisional que hauria restaurat la monarquia i hauria proclamat Joan nou rei d’Espanya. L’aspirant a rei, amb tot, no tenia gaire clar quines forces estaven en joc a Europa durant la guerra. Així, va enviar una carta al general espanyol a finals del 1941 on justificava per què calia un canvi de règim: “Ho hem de fer amb temps suficient perquè pugui escoltar-se la nostra veu en aquesta contesa d’Europa contra el comunisme que Espanya va començar el 1936.” Joan considerava, doncs, que la lluita del règim alemany contra la resta dels estats era simplement una continuació lògica del cop d’estat del 18 de juliol contra la República. Un any després, és clar, en veure el desembarcament dels aliats a Normandia, va canviar d’opinió. Però ja mai seria rei.
Joan, fill d’Alfons XIII amb el futur rei espanyol, Joan Carles I.
Comte a Barcelona
Com que no fou mai rei, a Joan se l’associà sempre al comtat de Barcelona, un premi menor que sovint li feia nosa, ja que en realitat fou l’únic aristòcrata que conservà aquest títol sense pujar al tron espanyol. Guifré el Pilós inaugurà la dinastia el 878. A partir del segle XIII els comtes també foren reis d’Aragó. Felip VI és l’actual comte.
L’herència de Joan, un altre meló per obrir
Uns anys després de la mort del pare del rei emèrit, El Mundo va desmentir un dels mites que hi havia al voltant de Joan, que havia viscut en una situació econòmica molt precària. Als anys setanta i vuitanta es comentava, fins i tot, que era directament pobre. Però la realitat és que durant els anys va reunir una fortuna valorada en més de 1.100 milions de pessetes, repartits en patrimoni mobiliari i diversos comptes bancaris a (oh, sorpresa) Suïssa, dos a Ginebra i un a Lausana, on va viure als anys quaranta fugint de Roma quan va veure que els italians tenien les de perdre a la guerra. De l’herència, Joan Carles va rebre uns 370 milions, dipositats, és clar, en un altre compte a Suïssa.
Hisenda som tots, o gairebé tots
Tot i que els milions i els comptes a Suïssa i en algun altre país relacionats amb Joan Carles I estan sortint com bolets en una bona temporada, el mateix rei emèrit mai ha declarat a Hisenda tenir-ne cap fora del territori espanyol, segons ha informat aquesta setmana elDiario.es. Un jutge espanyol, espantat per les declaracions de Corinna Larsen, va demanar aquesta informació a l’Agència Tributària, que va manifestar no tenir cap coneixement d’activitat irregular del cap de l’Estat. Així estem.