La monarquia

La volta al món en vuit dies

Casu­a­li­tat o no, la meva absència d’aques­tes últi­mes set­ma­nes –podeu qua­li­fi­car-la de fugida o d’exili forçat– ha coin­ci­dit amb el tour mun­dial de Joan Car­les I. Totes les grans estre­lles inter­na­ci­o­nals han can­cel·lat les seves gires, però on hi hagi un emèrit que s’apar­tin els reis de l’espec­ta­cle. Tots han sucum­bit davant el xou del mil·lenni, una aven­tura que ha remo­gut d’emoció l’esque­let de Verne a l’enigmàtic cemen­tiri d’Ami­ens.

Segons la crònica dels esde­ve­ni­ments d’aques­tes últi­mes set­ma­nes que he pogut anar res­se­guint, Joan Car­les I va esca­par de La Zar­zu­ela pac­tant no se sap què amb La Mon­cloa. Va arri­bar a San­xenxo (Galícia), on l’espe­ra­ven els amics que l’han acom­pa­nyat pel món a bord del Bribón i el For­tuna –quins grans noms!–. D’allà hau­ria volat cap a Cas­cais, a 25 km de Lis­boa, per ins­tal·lar-se en una mansió a la qual el seu pare ja s’havia exi­liat. Alguns repor­ters s’hi van des­plaçar per espiar entre els arbus­tos, però no van acon­se­guir la desit­jada foto. La parada següent, segons mit­jans monàrquics i d’altres que no ho són tant, va ser la República Domi­ni­cana, on hau­ria pas­sat alguns dies del seu cruel exili en un com­plex de luxe del seu bon amic Pepe Fan­jul, empre­sari del sucre i un dels homes més rics de Miami.

Men­tre el govern espa­nyol, que va ordir jun­ta­ment amb Felip VI aquesta gran esca­pada, assu­mia que no tenia ni la més punye­tera idea d’on parava l’antic cap d’estat, Joan Car­les va deci­dir fer una altra parada en un estiu boig que ja voldríem molts de nosal­tres, sobre­tot en plena pandèmia, quan les auto­ri­tats sanitàries des­a­con­se­llen volar si no és per raons essen­ci­als. Així, Joan Car­les ha visi­tat més amics, aquesta vegada a l’Ori­ent Mitjà, d’on pro­ve­nen algu­nes de les comis­si­ons que inves­ti­guen a Suïssa. Els Emi­rats Àrabs, una democràcia con­so­li­dada, l’acull aquests dies. Però l’aven­tura, ja ho sabeu, con­ti­nua.

Un gra­fit del rei emèrit, sig­nat per l’artista J. Warx

“Servei a Espanya”

De la coneguda carta que el rei emèrit va enviar a Felip VI, que fa veure que baixa de l’hort, la millor excusa que dona per justificar la fugida és la de fer un “servei a Espanya”, se suposa que l’últim. La sensació general és que l’emèrit és com aquell moble tan valuós, tan antic i tan inútil que no saps com treure’t de sobre. I tampoc hi ha la factura de compra.

L’extradició, un problema menys

Si Joan Carles I es queda als Emirats Àrabs, que és el que li convé tot i que fins i tot el monàrquic ACB ha publicat un article contra el seu destí final, tindrà segurament un problema menys, una possible extradició a Espanya i, sobretot, a Suïssa, que és on se l’investiga seriosament perquè el fiscal espanyol només pot remenar papers a partir del 2014. Abans era, recordem-ho, inviolable. El país àrab no té cap tractat d’extradició amb Suïssa (bingo!) i el que té amb Espanya té una doble via d’escapatòria senzilla d’adoptar per l’emèrit: motius d’edat i de salut. Així, malgrat que el seu advocat diu amb la boca petita que respondrà davant la justícia, els fets diuen una altra cosa.

Juan Villalonga, el tercer home

En el triangle que formen Joan Carles, l’excomissari Villarejo i Corinna Larsen hi ha un tercer home, l’expresident de Telefónica Juan Villalonga, amic de tots tres. A Madrid ja circula material de Villarejo en què hauria gravat no només Corinna, sinó el mateix Villalonga. “Si vols, t’emportes la monarquia pel davant”, deia l’empresari a l’antiga amant del rei. De fet, Corinna va contactar amb Villarejo per recomanació de la dona de Villalonga, amb qui tenia molt bona relació. Quan l’aristòcrata alemanya es va veure “en perill” va rebre una proposta: “Parla amb Villarejo, ell t’ho arreglarà.” I així estem...

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.