La monarquia

Aquell obscur objecte de desig

Joan Car­les I s’ha gua­nyat fama i glòria en tres àmbits ben con­crets: el polític, l’econòmic i el de con­quis­ta­dor ibèric de belles dami­sel·les de l’aris­tocràcia o noblesa euro­pea. En els dos pri­mers àmbits, res se li ha resis­tit. Les seves acci­ons, de cara al públic o de sotamà, el van con­ver­tir en el sal­va­dor de la democràcia a ulls de molts i no en l’ins­ti­ga­dor del cop d’estat, tot i l’amis­tat amb Ama­deo Martínez Inglés. Econòmica­ment, segons For­bes, ja és una de les grans for­tu­nes euro­pees, tot i que les seves assig­na­ci­ons hau­rien d’estar sota l’estricte con­trol de l’Estat i el Par­la­ment. Queda, és clar, la seva ter­cera pota, la que al final l’ha aca­bat por­tant pel camí de l’amar­gura.

El rei, tot i el seu poder gai­rebé abso­lut, sobre­tot en ter­ri­tori espa­nyol, no se n’ha sor­tit sem­pre que ha vol­gut. Un dels seus obs­curs objec­tes de desig, citant Buñuel, va ser Lady Di, durant els viat­ges que va fer amb el príncep de Gal·les a Mallorca en els anys vui­tanta. Ho va expli­car Ken Wharfe, antic guar­da­es­pat­lles de la prin­cesa, en les memòries que va publi­car per capítols en el Daily Mail. Wharfe recorda per­fec­ta­ment com en un dels viat­ges, el rei espa­nyol va anar des­ca­ra­da­ment rere Lady Di, sobre­tot en saber que ja tenia pro­ble­mes amb el príncep britànic. “Sem­bla un home encan­ta­dor, però pot­ser massa, ja m’entens”, deia la prin­cesa, que el va qua­li­fi­car, en parau­les de Wharfe, de “pal­paire”, en el sen­tit que posava les mans en zones que no toca­ven. Lady Di ho va dir al seu marit, que va acu­sar la seva dona de tenir “exces­siva ima­gi­nació”. Amb el temps, i conei­xent com les gas­tava l’emèrit, pro­ba­ble­ment no s’hau­ria aga­fat tan a la lleu­gera les parau­les de la seva dona.

Mallorca era, de fet, una de les zones de caça habi­tu­als de Joan Car­les I. Allà, per exem­ple, va conèixer Marta Gayà, que a par­tir del 1992 va ser una de les poques amants a qui la premsa rosa es va atre­vir a posar nom.

Lady Di i Joan Car­les, en una de les visi­tes dels prínceps britànics a Mallorca

Una altra obsessió

Amb els anys, no només per les revelacions de Ken Wharfe, sinó per altres biografies tampoc autoritzades, hem sabut que el príncep Carles també tenia els seus propis problemes amb les dones, o directament amb una dona, Camilla Parker-Bowles, de qui estava completament enamorat des d’abans de casar-se amb Diana. Ja sabem com va acabar tot plegat.

Cinema de terror al Tribunal Suprem

La barreja explosiva de Tribunal Suprem, coronavirus, Marchena, Lesmes i Felip VI amb toga ha propiciat una de les imatges més pertorbadores de la setmana, o potser de l’any. La inauguració del curs judicial es va fer amb tot el clan de magistrats que controla una part de l’estat de sotamà i amb la presència d’un rei amb posat compungit per evitar una teòrica contaminació. Des d’aquí els recordem que no cal que es preocupin per la covid-19, perquè tots comparteixen des de fa més de quaranta anys i, fins i tot més enllà, un virus més important i letal, sobretot per a nosaltres.

En diuen fiscalia anticorrupció

Aquesta setmana hem sabut que la fiscalia anticorrupció ha recordat al jutge García-Castellón que ni tan sols intenti investigar el rei emèrit. Per si no ho tenia clar, el fiscal que vetlla pels interessos del poble espanyol, recorda al jutge que no té “cap competència” per indagar en cap afer que afecti l’emèrit, encara inviolable fins que no es demostri el contrari, que no es demostrarà. Així, el jutge que vol saber què coi va passar amb Corinna i Villarejo haurà d’anar amb peus de plom si no vol acabar com Garzón.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor