La monarquia

Anna, la reina de Menorca

Als meus amics de Menorca sovint els recordo quin gran error va ser que no es con­so­lidés el domini britànic de l’illa més enllà del segle XIX. Men­tre Felip V ani­hi­lava qual­se­vol resistència al Prin­ci­pat i redac­tava el Decret de Nova Planta, la reina Anna, con­vençuda pel mili­tar i diplomàtic James Stan­hope, accep­tava man­te­nir les ins­ti­tu­ci­ons i les lleis pròpies de l’illa, així com la llen­gua pròpia, que va con­ti­nuar sent ofi­cial i d’ús públic. De fet, el català va viure un renai­xe­ment lite­rari a Menorca gràcies a la política pri­mer de la reina Anna, l’última de la casa Haus­burg, i després del rei Jordi. Cer­ta­ment, van dei­xar pen­jats els cata­lans, però els britànics van acon­se­guir el suport gai­rebé incon­di­ci­o­nal dels menor­quins. Mol­tes naus, de fet, es van unir a les del Regne Unit, en guerra con­tra les monar­quies borbòniques, tant la de França com la d’Espa­nya.

L’únic o gran interès que tenien els britànics en Menorca era mili­tar, igual que en Gibral­tar, com a punts estratègics del Medi­ter­rani per tenir ben vigi­la­des les potències rivals. Va ser un dels preus que va pagar la corona espa­nyola en el Trac­tat d’Utrecht perquè les tro­pes angle­ses es reti­res­sin de la Península i aban­do­nes­sin Cata­lu­nya a la seva (mala) for­tuna.

L’ascens de Napoleó a França va pro­vo­car una nova cor­re­lació de for­ces a Europa que va pro­pi­ciar que final­ment i malau­ra­da­ment Menorca (1802) tornés a for­mar part de la corona espa­nyola sota la monar­quia de Car­les IV, cone­gut com “el caçador” –hi ha tra­di­ci­ons que no es per­den–. Totes les ins­ti­tu­ci­ons d’auto­go­vern van des­a­parèixer, el català va dei­xar de ser llen­gua ofi­cial i ho va ser el cas­tellà –mai llen­gua d’impo­sició, recor­deu-ho–, es va supri­mir fins i tot la lli­ber­tat de comerç i sense els britànics defen­sant la costa van viure molts anys a mercè dels pira­tes del nord d’Àfrica. I Maó va esde­ve­nir, per sem­pre més, Mahón.

Anna d’Haus­burg, en un retrat abans de ser coro­nada reina

1714

De la Guerra de Successió, un dels fets rellevants és que precisament Anna va morir el 1714. Jordi, primer rei de la casa Hannover, va ser nomenat just abans de l’11 de setembre. El 18 de setembre ell mateix va ordenar que la flota britànica anés a defensar Barcelona, però la ciutat ja havia capitulat, un fet que ell desconeixia. La resta és història.

Felip VI abraça la causa de Lesmes

La llegendària pinça d’Anguita i Aznar a Felipe González és un dels episodis més recordats del parlamentarisme espanyol en època de Joan Carles I, que no es preocupava gaire de fets tan mundans. Ara també tenim una pinça sobre un govern socialista, però el terreny de joc ha canviat. El poder judicial, representat per l’ultraconservador, nacionalista i catòlic Carlos Lesmes, i Felip VI, cap d’estat i ideòleg de l’“a por ellos”, parlen tan amigablement per mòbil per lamentar que el monarca no pugui abraçar Lesmes a Barcelona mentre aquest certifica amb quina única missió han de treballar els magistrats a Espanya. Per la justícia? No, amics. Per la pàtria.

Luxe asiàtic per a Joan Carles I

No hi ha imatges de Joan Carles I als Emirats Àrabs, però les especulacions periodístiques que més s’apropiarien a la realitat, segons el monàrquic ABC i la revista Semana, és que podria residir en una de les suites més espectaculars del majestuós hotel Emirates Palace. El preu per nit és de 10.000 lliures. No m’atreveixo a fer el canvi per no espantar-me més del compte. Se suposa que el seu servei de seguretat també resideix al mateix allotjament. Tot pagat, és clar, de la nostra butxaca. Que la festa no pari!

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.