Pandèmia borbònica
No donem l’abast. Calcular la fortuna de Joan Carles I ha esdevingut un joc de rol que comporta un coneixement de la geoestratègia global que sovint se’ns escapa. A les seves relacions amb multimilionaris mexicans i amb les dictadures de l’Orient Mitjà, hi hem d’afegir ara la connexió kazakh amb Nursultan Nazarbàiev al capdavant, cabdill del Kazakhstan entre el 1990 i el 2019.
Segons una investigació periodística d’Eldiario.es, el dirigent de la República va lliurar el 2007 en mà al rei espanyol 5 milions de dòlars (els euros fan de pobre) en uns quants maletins abans que l’avió espanyol s’enlairés amb una expressió per a la història: “Mireu, és el rei d’Espanya i no té res, mereix un regal.” Tot això en una visita oficial per promoure interessos econòmics d’empreses espanyoles a l’antiga república soviètica.
I parlant de milions i maletins. També hem sabut que entre els que té amagats l’antic rei en diferents comptes de Suïssa n’hi ha vuit corresponents a una altra fundació quan ja no estava en el càrrec de cap d’estat i, per tant, teòricament no era inviolable. La fundació es va constituir en un país tan obert com Liechtenstein el 2003 per un personatge que apareix constantment en totes les martingales, Álvaro de Orleans-Borbón, que va muntar-ho tot plegat, segons ell, per ajudar la monarquia a sobreviure.
Les sortides de fons del compte es van intensificar, segons El Confidencial, després de la proclamació de Felip VI. Entre això, les black royal –targetes a fons perdut–, els milions i les revelacions de Corinna i la fugida als Emirats Àrabs ens està quedant un 2020 que l’emèrit i el seu fill, que els mitjans de moment protegeixen tant com poden, trigaran a oblidar perquè, contra això, l’encobriment sistemàtic, no hi ha vacuna possible. Al final tot, o gairebé tot, s’acaba sabent.
Joan Carles I i Nursultan Nazarbàiev, en una imatge que s’ha fet viral aquesta setmana
Cabres i “senyores”
Dels seus viatges oficials al Kazakhstan per visitar Nazarbàiev en queden, expliquen els testimonis, unes caceres formidables de cabres salvatges i estades majestuoses que incloïen la presència de “senyoretes” que feien companyia al rei en grans estances. Com a premi, Nazarbàiev va ser convidat al casament de Felip VI i Letícia.
Un rei amb una mà a cada ou?
Tots els milions que estan florint al voltant del rei emèrit donen a entendre una premissa bàsica, que Joan Carles I i la seva família no en feien ni en fan prou amb l’assignació pública que reben del pressupost de la casa reial. En els últims anys en el tron el rei va cobrar un sou oficial d’uns 300.000 euros. Però què coi feia per cruspir-se’ls a gran velocitat si ho tenia tot pagat? El sou del president del govern espanyol, per exemple, és de 85.000 euros. Es va quedar sense sou Joan Carles I quan va abdicar EL 2014? No. Continua rebent 200.000 euros a l’any, tot i que els sàtrapes d’arreu del món continuen finançant les seves “aventures” arreu del món.
Decepció a la redacció; aquest any, tampoc
Dimarts Felip VI va presidir el lliurament dels premis internacionals de periodisme Rey de España. Hi havia emoció entre els integrants de La República per veure si aquesta vegada Sa Majestat reconeixia la nostra tasca. De fet, després d’anunciar que el bon periodisme, segons ell, és “rigor, veracitat, investigació i anàlisi crítica”, vaig estar a punt de trencar el tancament perimetral i volar cap a Madrid a recollir la copa. Però es veu que no hi havia premis per a mitjans en català. Esperarem.