‘Winter is coming’
Fugir a l’exili, i també morir lluny de palau, és una altra de les tradicions que no es poden esborrar de la història dels Borbons espanyols. Si fos Joan Carles I, estaria especialment preocupat per la meva salut –hi ha informacions contradictòries sobre aquesta qüestió– i també, sobretot, perquè s’acosta l’hivern. Tot i que des d’aquí estem convençuts (i ho celebrem) que el temut fred no arriba a la seva suite d’Abu Dhabi i que rebrà un tractament exquisit per part dels sàtrapes que l’acullen, el monarca hauria d’apuntar bé quan van morir els altres reis espanyols que van marxar i ja no van poder tornar.
Carles IV, de qui el seu fill Ferran VII no volia saber res (una mica com ara), va abandonar aquest món a Roma, un 19 de gener (1819), amb 70 anys. Amadeu I, un dels reis més breus de la història espanyola, també va sucumbir quan fa més fred, un 18 de gener (1890). Només tenia 44 anys i una salut fràgil, això també cal dir-ho. L’avi de Joan Carles, de qui l’emèrit deu tenir un record més aviat difús, Alfons XIII, va sucumbir també a Roma un 28 de febrer (1941) per una angina de pit i amb un disgust de campionat en veure que el seu suport a Francisco Franco no era recompensat amb el retorn del sistema monàrquic a Espanya. El dictador ja havia posat en pràctica el seu propi sistema polític. També va morir a l’exili Isabel II, el 9 d’abril del 1904, envoltada del luxe parisenc de principis del segle XX. Des d’allà va ser testimoni impotent de la Primera República.
Per als que us penseu que la situació de Joan Carles I és excepcional, no us deixeu enganyar: tots els Borbons des de Carles IV van passar per l’exili (sovint humiliant) per la situació política espanyola. Ferran VII, tot i que va morir a Madrid, va haver de fugir a França per ordres de Napoleó, i Alfons XII, que també va viure els seus últims anys al palau d’El Pardo, va fugir a París per la setembrina del 1868, el primer intent fallit de bastir a Espanya un sistema que s’acostés a un règim polític democràtic.
Carles IV i la seva família, en una reconegut oli de Goya
La grip espanyola
Hi ha informacions contradictòries sobre la possibilitat que Joan Carles I hagi passat la covid-19. No és el primer cop que una pandèmia ataca un Borbó. Alfons XIII és un dels malalts més cèlebres de la grip espanyola del 1918, tot i que algunes fonts mantenen que hauria tingut l’escarlatina, una infecció de tipus bacterià.
Tancament perimetral a La Zarzuela
Quan en un lloc no et volen, l’estratègia d’un senyor orgullós amb poder és dir que, en realitat, no vols anar-hi. Per acabar-ho d’adobar, necessites una excusa inapel·lable que et deixi com l’heroi de la pel·lícula, encara que només sigui per als quatre amics que encara et riuen les gràcies. A La Zarzuela ningú vol que Joan Carles I torni, ni per Nadal, ni per Cap d’Any, ni per Reis. Així doncs, la primera restricció anticovid-19 que han aplicat és evitar a qualsevol preu l’accés a les instal·lacions de l’emèrit, que en adonar-se del confinament de la seva família ha trucat a alguns amics periodistes per anunciar-los que, en realitat, és ell qui no vol posar en perill ningú.
L’exili del pare
No només els reis Borbons amb corona s’han acostumat a fugir sovint per la seva pròpia incompetència, sinó que fins i tot aquells que no han regnat han fet més d’un cop les maletes. El pare de l’emèrit, Joan de Borbó i Battenberg, va haver de viure a Canes, Roma, Lausana i Portugal, entre altres indrets, en ser incapaç de convèncer Franco que ell podia liderar una monarquia absoluta a Espanya amb el general com a dictador. Durant molt de temps es va dir que tenia problemes econòmics, però va deixar 1.000 milions de pessetes d’herència quan va morir el 1993 a Navarra.