LA MONARQUIA
LA REPASSADA SETMANAL DE LLUÍS SIMON
Un 2020 triomfal
El nou període, i segur que no l’últim, de glòria per a Joan Carles I i els seus acèrrims seguidors ha tingut lloc, és clar, en aquest 2020 memorable i excessiu en tots els sentits. Tot va començar al març, com la pandèmia. En ple confinament un diari suís confirma que el fiscal Bertossa ha trobat evidències del moviment de 100 milions de dòlars de comptes relacionats amb l’emèrit. L’advocat de Corinna hi afegeix cullerada. Els 65 milions d’euros de la seva clienta són un regal de Joan Carles. Caram. Actua la fiscalia anticorrupció helvètica i, quina sorpresa, The Telegraph, revela que Felip VI apareix com a beneficiari de la fundació de blanqueig Lucum, fet que obliga el rei a renunciar públicament a l’herència del seu pare, un fet jurídicament insostenible i que no inclou la corona. Només faltaria.
Al maig Fasana, un dels testaferros reials, admet que Joan Carles li va lliurar uns 2 milions donats pel sultà de Bahrain el 2010. Corinna, per la seva banda, concedeix diferents entrevistes en què explica amb un gran luxe de detalls, mai més ben dit, la bogeria de Joan Carles I a La Zarzuela, amb màquina de comptar bitllets i maletins carregats de milions de procedència del tot insospitada.
Com que una segona abdicació sembla del tot improbable, a l’estiu es munta una operació d’estat per enviar el pare del rei a l’exili com si fos un fugitiu. Passa, diuen, per Portugal, Costa Rica i finalment arriba als Emirats Àrabs, des d’on contempla, no sabem amb quina cara, la seva pròpia caiguda de Roma. Més informacions l’impliquen en relacions mafioses amb l’antic president del Kazakhstan i sobretot en l’ús de targetes black, no només ell sinó fins i tot la “intocable” Sofia i algun net, amb les quals pagava despeses de tota mena fora del control de l’Estat. La informació és tan certa que el 9 de desembre un dels seus advocats confirma que Joan Carles ha presentat una declaració a Hisenda per valor de 700.000 euros per cobrir teòricament les irregularitats de les targetes i impedir qualsevol actuació judicial contra l’emèrit. L’últim episodi ha estat el seu intent fallit de retorn a Espanya.
El luxós hotel d’Abu Dhabi on Joan Carles I ha patit “exili i persecució”
Monarquia o caos
Malgrat les costures del règim espanyol, sustentat en bona part per la monarquia hereditària regulada per Franco, res no fa pensar que hi hagi cap canvi a curt, mitjà o llarg termini. Els grans partits espanyols defensen la monarquia, sobretot el PSOE, perquè considera, tal com sona, que ningú com Felip VI defensa els “valors republicans”.
Tothom és igual davant la llei però la llei soc jo
Felip VI, com un campió, va resistir impertèrrit durant tot el seu missatge de Nadal sense fer pràcticament cap referència a les sospites de corrupció que envolten no només el seu pare sinó tota la família. “Tothom és igual davant la llei”, va dir Joan Carles I el 2011 referint-se a Iñaki Urdangarin. El seu fill va parlar d’una cosa rellevant segons ell: cal complir la llei. Però si la llei, com passa ara, diu que ets inviolable, avui pau i demà glòria. També va parlar, cínicament, d’uns presumptes valors ètics de la societat en general quan sap, perfectament, que ell també és intocable faci el que faci i que la fortuna familiar acumulada està lligada i ben lligada.
“Un rei sortint en tren cap a l’exili...”
Felip VI va venir d’amagatotis a lliurar el premi Cervantes a Joan Margarit en una operació de màrqueting de les lletres espanyoles per fer veure que el català també “existeix”. Gràcies. Més enllà d’això hauria recomanat al rei, en el seu camí de tornada, el poema La lliberat, on encara ressonen alguns versos dedicats a la família del monarca quan l’autor es pregunta què és la llibertat: “És morir lliure. / Són les guerres mèdiques. / Les paraules República i Civil. / Un rei sortint en tren cap a l’exili...”