La febre d’or
Escric aquestes línies just quan fa un any de la mort de Pilar de Borbó i de Borbó-Dues Sicílies (dos Borbons al nom perquè no hi hagi cap dubte). Coincideix, aquesta petita efemèride, amb informacions que ens donen pistes de com la germana preferida de Joan Carles I i la seva família es van aprofitar i s’aprofiten de la seva posició per fer una fortuna incalculable a hores d’ara. Pilar i els seus fills sempre han jugat amb avantatge respecte a Joan Carles I i Felip VI. En no trobar-se al centre del debat de la monarquia i, per tant, de l’escrutini públic i mediàtic, han pogut anar teixint els seus negocis sense que ningú n’hagi fet escarafalls.
Els cinc fills de Pilar s’han repartit durant el 2020 la fortuna formidable de la infanta, investigada abans de morir per Hisenda pels milions d’origen desconegut que va rebre (com Joan Carles I i l’altra germana, Margarida) de Joan de Borbó. Els milions del comte de Barcelona després de morir (1993) van esquivar durant més de vint anys l’Agència Tributària i el coneixement del gran públic. Es calcula que va deixar més de 1.000 milions de pessetes als seus tres fills, la major part en fons dipositats en bancs suïssos. Joan Carles I va haver de donar explicacions sobre aquesta situació, però ningú va preguntar res a la germana gran. Què va passar amb els diners?
El 2016 en vam tenir les primeres pistes, després que diversos mitjans internacionals accedissin a uns documents que revelaven l’existència de societats offshore a Panamà. Es va fer públic que la infanta va dirigir entre el 1974 i el 2014 una d’aquestes societats: Delantera Financiera, un paradís fiscal en tota regla per esquivar, un cop més, els tentacles d’Hisenda. No n’hem sabut res més. El que sí que hem conegut és que un dels fills, Bruno Gómez-Acebo i de Borbó, va crear una societat amb l’objectiu de captar i gestionar capitals de l’Ibex-35... sabeu en quin país? Doncs sí, als Emirats Àrabs. I a qui va demanar ajuda per establir contactes per la porta del darrere amb les autoritats del país? Heu encertat la resposta.
Pilar de Borbó, amb el rei Felip VI
Sempre a cavall
Pilar, que va renunciar als drets dinàstics abans del seu casament, va ser sempre un personatge adorat mediàticament pels mitjans més monàrquics, fins i tot en plena dictadura. Va presumir de ser una gran mecenes cultural i va presidir la federació internacional més elitista, l’eqüestre, fet que li va obrir les portes del Comitè Olímpic Internacional.
Un “full de ruta” per salvar el soldat Felip
Quan ens parlen de full de ruta cap a un altre lloc nosaltres, els catalans, ja ens temem el pitjor. Afortunadament o malauradament, de processos, el món n’és ple, i els espanyols, tot i que ho neguin, també tenen el seu, que és i serà molt més distret. El mateix president del govern espanyol ha fet servir el temible concepte full de ruta per explicar com pensa reformar la corona per salvar una institució que s’ha sustentat gràcies a la corrupció política i econòmica durant dècades. Per començar, el terme inviolable ja el tenim de primer plat i per entomar-lo cal, ai las!, reformar la Constitució. Per fer-ho no caldrà anar a Ítaca, sinó guanyar una vertadera guerra de Troia.
La Pasqua Militar
Felip VI va rebre una carta d’uns militars que li recordaven que a Espanya, així en general, hi ha una mena de coalició roja i separatista que vol soscavar els valors i bla, bla, bla del règim que l’actual monarca representa. En el seu discurs en la tradicional Pascua Militar, tothom esperava que respongués públicament a un senyors que, impacients, miren el correu cada dia per veure si aquesta vegada hi haurà cop o no. Igual que en el discurs de Nadal, que va semblar que el seu pare no existís, aquesta vegada tampoc va tenir la deferència amb uns senyors que volen vessar la seva sang per Espanya. Quina mala educació!