“Amunt els pàries de la terra...”
“Amunt els pàries de la terra, amunt els qui pateixen fam!” Així comença l’himne de la Internacionalque els socialistes, Pedro Sánchez inclòs, canten sempre que poden per recordar-nos que en la lluita final per preservar els nous pàries i exiliats de l’aristocràcia mundial tenen almenys una força que alça la veu contra la seva persecució fatal. Tant se val que d’un temps ençà, com recorden els versos traduïts per Maria Aurèlia Capmany, “no s’esperaven salvacions supremes de déus, de reis ni de tirans”, perquè el nou tirà és ara una nova multitud roja i sediciosa que no té en compte el principi final i just quan parlem del monarca hispà: “La terra és per a qui la treballa, qui no treballe morirà.”
Anys i panys porta l’obrer i pagès Joan Carles I treballant la seva terra, llaurant-la sense parar, passant-hi el rasclet, regant-la per tot el món, recollint l’aliment, repartint-lo, tenint cura de la família i sent, sobretot, internacional, perquè per sobre de tots hi ha, és clar, el gènere humà.
I davant l’esforç d’aquest pare, marit, avi i sogre abnegat, un estol de corbs sobrevola el seu llegat per prendre al llaurador primer tot allò que amb la sang i la suor ha plantat. I el partit obrer, i sobretot espanyol, no el deixarà sol. Els nous dèspotes i enemics del poble constituent que es fan dir republicans no defalliran en cap camp de batalla per prendre allò que el proletari Borbó ha adquirit seguint el principi primer dels més humils de la terra. “Del passat, no en deixarem cap rastre.”
Només el poble unit o el gènere humà sencer poden jutjar el nostre emèrit. Ni mil exèrcits ni un milió de comissions d’investigació han d’escrutar la seva grandiosa gestió. Els socialistes de veritat aspiren a la justa immunitat del comandant, el monarca del gran salt endavant. Ni el gran Lenin, ni Mao Zedong van ser humiliats pel seus soldats. Els generals tenen ara noms estranys com PP, Vox i Ciutadans, però és el socialisme de veritat el que l’ha salvat.
Pedro Sánchez, Felipe González i Joan Carles I
El rei de Catalunya
Els socialistes, que ara neguen la comissió d’investigació a Joan Carles I, es van mostrar inflexibles amb les sospites de frau de Jordi Pujol, el rei de Catalunya, com el citava Ferran Monegal. El setembre del 2014, van votar a favor i amb entusiasme perquè el Parlament investigués el president, però els fonaments de La Zarzuela resten intocables.
Les infantes ja es freguen les mans
Pilar Eyre ha revelat aquesta setmana que les infantes Helena i Cristina es convertiran, probablement, en les dues dones més riques d’Espanya quan el seu pare, Joan Carles I, passi a millor vida. La decisió que va prendre Felip VI de renunciar a l’herència econòmica del seu pare –no al tron, només faltaria–, converteix les dues germanes en les grans beneficiàries de la fortuna, no del conegut iot, sinó dels comptes bancaris i béns incomptables de l’emèrit. Si els càlculs de Forbes i The New York Times sobre la fortuna de Joan Carles són correctes (uns 1.800 milions), les dues filles se’n repartirien 900 cada una. Urdangarin farà, ara sí, el negoci de la seva vida.
L’emèrit, considerat patrimoni nacional
Finalment, un mitjà, eldiario.es, ha pogut trobar els documents que confirmen tot el personal que s’ha endut Joan Carles I als Emirats Àrabs i que l’Estat paga directament. Hi ha tres salaris complets i, a banda, un ens anomenat Patrimonio Nacional (sic) assumeix les despeses derivades de la seva estada al país. El seguici reial és de tres persones a la seva disposició, a banda del personal de seguretat. Només en viatges, els seus assistents ja s’han gastat 4.000 euros des que l’emèrit se’n va anar a l’exili.