La monarquia

Quan els Borbons van de copes

La copa del Rei torna a estar de moda gràcies als amics d’Alcoi i als juga­dors de l’Alcoià. De fet, és una com­pe­tició de la qual els equips dels Països Cata­lans solen sor­tir ben parats. Pri­mer s’ha de dir que cele­brar cada tem­po­rada no una sinó dese­nes de copes en tots els esports per divi­nit­zar la figura del cap de l’estat és una cosa que només es porta a Tailàndia, l’Aràbia Sau­dita i, és clar, a Espa­nya, gràcies –oh sor­presa!– a una altra herència que els Bor­bons van abraçar del fran­quisme, la seva copa del Gene­ralísimo. A Ale­ma­nya, entre el 1936 i el 1943, la van bate­jar com a copa Tsc­ham­mer-Pokal, en honor a un ofi­cial del Reichs­tag, però van ser curo­sos quan la van recu­pe­rar. A la Gran Bre­ta­nya, la monar­quia de totes les monar­quies, també tro­ben exces­siu això que els fut­bo­lis­tes es cla­vin pun­ta­des de peu els uns als altres en nom de sa majes­tat.

L’adu­lació acrítica de la corona de tots els esta­ments espa­nyols fa que no només tin­guem una copa del Rei en tots els grans esports, sinó que també hi ha, és clar, les copes de la Reina, que són les que juguen els equips feme­nins, una manera com una altra de per­pe­tuar una divisió de gèneres en què el rei (l’home) sem­pre impera sobre la reina (la dona). Aquí no s’acaba tot. Els prínceps i prin­ce­ses també han tin­gut i tenen les seves pròpies copes.

El pecat ja és, diguem-ne, ori­gi­nal, perquè la pri­mera edició ofi­ci­osa del tor­neig, el 1902, va ser bate­jada com a copa de la Coro­nació, en motiu de l’arri­bada al poder d’Alfons XIII. I com sem­pre, hi va haver un català pel mig, Joan Padrós, fun­da­dor del Madrid, tot i que en honor seu cal recor­dar que el nom del club era asèptic, Soci­e­dad Madrid Foot-Ball Club, i que el títol de real no va arri­bar fins al 1920. En la pri­mera copa de la Coro­nació, una selecció basca i el Barça van jugar la final (2-1), un pre­sagi del que pas­sa­ria en el futur en les grans xiu­la­des a Felip VI.

Felip VI, en plena xiu­lada a l’himne espa­nyol en final de la copa del 2017

El ‘títol’ del Llevant

El 1937, els equips dels Països Catalans, excepte el Barça –que estava de gira per Mèxic i els EUA–, van aconseguir organitzar la seva pròpia copa de la República –un títol que la federació espanyola no reconeix–. El Llevant va guanyar el València (0-1) en una final disputada a Montjuïc. L’Espanyol i el Girona van ser els altres participants.

El tercer grau d’Urdangarin

El cunyat de Felip VI ha entrat en mode pànic, segons ha explicat un amic seu a la revista Semana, perquè a partir d’ara es veu obligat a compartir la seva restricció de llibertat amb altres reclusos en un centre d’inserció a Alcalá de Henares. Urdangarin, que ja té el tercer grau, ha passat tota la condemna en solitari i ara es troba que ha de conviure amb 400 persones i això “l’aterra”. Es veu que la possibilitat de compartir pati, menjador i altres instal·lacions amb plebeus li genera una tensió gairebé insuportable. També s’ha de dir que altres fonts patien per la solitud que va haver d’afrontar al centre de Brieva (Àvila). El marit de Cristina, això segur, té vetada la seva entrada a La Zarzuela, tot i que els sogres paguen l’escola dels seus fills.

Una vacuna per passar les penes

La semillibertat patidora d’Urdangarin ha anat acompanyada d’un premi de consolació, la vacunació contra la covid-19, a la qual la majoria de plebeus encara no podem aspirar. La punxada s’ha justificat perquè el condemnat per corrupció treballa en un centre a Pozuelo de Alarcón amb persones amb un alt nivell de dependència. Com diria un amic, Urdangarin en llibertat i vacunat. Supereu això.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor