La monarquia

Un rei cop per cop

La ferotge cen­sura que hi va haver durant la Tran­sició i més enllà sobre la figura de Joan Car­les I va fer que pràcti­ca­ment ningú s’atrevís a inves­ti­gar o a escriure alguna cosa que s’apartés de la bio­gra­fia ofi­cial. Per això va esde­ve­nir un ver­ta­der feno­men gai­rebé con­tra­cul­tu­ral la publi­cació l’any 2000 de la pri­mera bio­gra­fia no auto­rit­zada del monarca, Un rei cop per cop. A la redacció me’l va pro­por­ci­o­nar, si no ho recordo mala­ment, el com­pany Jordi Camps, i en lle­gir-lo per pri­mera vegada vaig enten­dre per què el mate­rial era con­si­de­rat incen­di­ari, peri­o­disme d’inves­ti­gació d’un altre temps, ja que no hi ha ni un sol insult al monarca, només un relat dels fets que posa, en alguns casos, els pèls de punta.

Amb el temps ha esde­vin­gut un lli­bre amb la seva pròpia lle­genda. El va publi­car la revista basca Ardi Beltza, que l’any següent va ser clau­su­rada –quina sor­presa!– per Bal­ta­sar Garzón. Per motius de segu­re­tat, es va sig­nar amb el pseudònim de Patri­cia Sverlo. Es va donar per fet que el seu autor era Pepe Rei, l’edi­tor de la revista, que havia estat detin­gut el 1994 per pre­sumpte col·labo­ració amb ETA però tres anys després va ser absolt de mala gana per l’Audi­en­cia Naci­o­nal. El 2014, però, final­ment es va saber que l’autora del lli­bre era la peri­o­dista gallega Rebeca Quin­tans.

La dis­tri­bució del lli­bre, del qual hi ha la tra­ducció en català, va ser pro­blemàtica, però les ven­des a les lli­bre­ries alter­na­ti­ves, en una era en què inter­net no era el que és ara, van ser espec­ta­cu­lars i les edi­ci­ons van ser múlti­ples. Més de vint anys després, es pot tro­bar fàcil­ment a la xarxa. Lògica­ment, els epi­so­dis més suco­sos són els que fan referència al cop d’estat del 23-F i a tota una sèrie de fets con­tras­tats que situ­a­rien el monarca en l’eix de la cons­pi­ració jun­ta­ment amb el gene­ral Armada després que s’intentés un govern de con­cen­tració amb el suport dels soci­a­lis­tes i els comu­nis­tes per fre­nar sobre­tot les deman­des de més auto­no­mia de cata­lans i bas­cos quan ETA feia estralls a tot l’Estat.

Pepe Rei, detin­gut després que la revista ‘Ardi Beltza’ publiqués la bio­gra­fia del rei

La nova versió

Rebeca Quintans va publicar una actualització del llibre el 2016, en què admet que no haver pogut assumir l’autoria de la primera edició li va provocar un sentiment de ràbia. S’hi van afegir onze nou capítols amb tots els grans escàndols que han afectat Joan Carles I: la fortuna personal, Corinna, Urdangarin i les amistats perilloses.

L’Audiencia Nacional no descansa

Pau Rivadulla, altrament conegut com Pablo Hasél, no fa periodisme d’investigació al País Basc, com Pepe Rei, però ha acabat topant amb la nova versió de la santa inquisició espanyola, l’Audiencia Nacional, que el condemna a presó per injúries i calúmnies a la corona i als cossos i forces de seguretat de l’Estat, és a dir a la Guàrdia Civil i a la Policía Nacional. La inviolabilitat de què gaudeix Felip VI també incorpora, perquè ho sapiguem tots, la presumpció de culpabilitat a qualsevol que s’atreveixi a injuriar-lo ni que sigui amb quatre versos de rima de carrer, un parell de piulades amb més o menys gràcia o un vídeo cantant sobre la seva vida.

El ‘dracma’ de Sofia amb Joan Carles

Aquesta setmana Pilar Eyre ha revelat una de les coses que, precisament, s’expliquen en el llibre de Rebeca Quintans. Per què Sofia no es va separar de Joan Carles en conèixer la desenfrenada vida sexual fora del matrimoni del seu marit? Una de les claus va ser la petició del diputat grec Elías Bredimas, que va recordar que si hi havia una separació oficial la reina hauria de tornar al poble grec la seva dot, milions i milions de dracmes de l’època. Va ser llavors quan va decidir fer els ulls grossos.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor