El ministeri de la veritat
Barcelona, ciutat cosmopolita i ciutadana del món, encara no encaixa bé segons quines crítiques al ministeri de la veritat espanyol, que d’una manera o d’una altra se’n surt per tapar les vergonyes del seu Gran Germà de la Transició. Sabem que Pablo Hasél ha d’entrar a la presó per ordre d’un altre organisme tan exemplar com l’Audiencia Nacional per injúries a la corona i “falsejament”, per tant, de la veritat revelada. Van sorgir, és clar, diferents accions per protestar per la decisió, perquè la dissidència (encara) no està prohibida. La més vistosa és la que va liderar l’artista Roc Blackblock, amb un mural gegant als jardins de les Tres Xemeneies, en què es visualitzaven les principals idees que Hasél relata en les seves lletres, començant per la paraula lladre i seguint per altres ítems com ara “assassí d’elefants” –i no de germans, com algun malpensat li va semblar llegir.
El mural no va durar ni vint-i-quatre hores després que una brigada –quina gran paraula!–, de l’Ajuntament no en deixés ni rastre físic. Ara bé, una altra cosa és la xarxa, perquè el mateix Roc Blackblock, encara sense cap mesura de presó, el va penjar i la seva visualització es va multiplicar amb milions de visites. Un efecte Streisand de manual. L’escàndol es va fer tan gran que fins i tot la molt republicana Ada Colau va haver de dir que s’intentaria restituir l’obra, quan qualsevol artista amb un mínim d’experiència sap que és pràcticament impossible clonar un dibuix, un mural o una pintura realitzada en un moment i un context concret. Colau també s’ha espavilat a dir que es revisaran els protocols per evitar situacions com aquesta, igual que Podemos a Madrid, que també ha demanat una revisió del Codi Penal en els delictes que topen directament amb la llibertat d’expressió. Però els ministeris de la pau, l’amor i l’abundància, com el de la veritat, estan en mans del gran guardià de la Transició, els socialistes, es vacunin o no.
El mural, afortunadament immortalitzat gràcies a les fotos del mateix autor
Censura preventiva
Els infatigables servidors que es desviuen per la causa reial no només han tingut una feina incessant per tapar les vergonyes de Joan Carles I. També Felip VI, continuador de la tasca del guardià de la Transició, ha hagut de ser protegit d’algun dibuixant que ha confós llibertat amb llibertinatge. Recordem la famosa portada censurada d’El Jueves.
Elionor se’n va d’Espanya, com el seu avi
La princesa d’Astúries estudiarà el primer i el segon de batxillerat en un centre privat al País de Gal·les, renunciant, com ja va fer el seu pare, a l’educació pública espanyola, una prova més que el mateix cap d’estat deu pensar que no hi aprendria res. Una bona mostra de suport a l’educació del país on regna. A favor seu s’ha de dir que s’estalviarà classes de patriotisme barat sobre la història d’Espanya que alguns van escampant en segons quins instituts de les Castelles més profundes. El primer dany col·lateral del canvi d’aires d’Elionor s’ha vist a TVE, on dos treballadors han estat acomiadats per retolar la notícia amb el mateix títol que, innocentment, he col·locat a dalt.
I això qui ho paga?
Quan la casa reial comunicava que enviava la seva princesa i, segons ells, futura reina, a Gal·les, país que encara forma part de la Gran Bretanya del Brexit i del referèndum d’Escòcia i de Gibraltar –veurem quines lliçons extreu d’aquestes dues realitats històriques–, va precisar que les despeses, uns 75.000 euros anuals, van a càrrec dels pares, com si els súbdits no sabéssim que el sou de Felip i Letícia el paguem entre tots a partir dels pressupostos generals de l’Estat. T’ho venen com un aprenentatge necessari de l’hereva de la corona quan és un privilegi, un altre, escandalós.