L’‘elefant blanc’
Un dels mites no només del 23-F, sinó de tota la Transició sencera és la identitat del suposat elefant blanc que havia de fer acte de presència a la tribuna del Congrés per actuar com a “autoritat competent” en el govern de transició que teòricament havia de portar Espanya un altre cop pel bon camí. Gairebé tota la literatura política i periodística d’aquests anys donava per fet que el paquiderm en qüestió era Alfonso Armada, personatge de qui ja vam parlar la setmana passada. Però la polèmica resisteix el pas del temps perquè l’altre candidat és –ai las!– precisament tot un caçador d’elefants, el rei de Dubai, l’home que potser anava a Botswana a recordar aquells anys on podia conspirar amb tota la llibertat (només la seva) del món.
Carlos Herrera, gairebé més monàrquic que espanyol, va rondinar indignat en la seva editorial a la COPE sobre el fet que el govern no hagués convidat l’elefant blanc que segons ell va aturar el cop. El periodista de l’ABC Ignacio Camacho també va fer servir la simbologia d’un nom presumptament clau del cervell de l’operació per definir el paper de Joan Carles aquella tarda, quan va veure que tot allò se li podia escapar de les mans. El mateix rei i també Adolfo Suárez van abonar la mitologia que la identitat de la persona que havia d’aparèixer a la tribuna del Congrés i la que ho havia preparat tot podia ser la mateixa o dues de diferents.
Davant la quantitat ingent d’articles que s’han publicat aquests dies pel 40è aniversari, recomano sobretot el de Vicent Partal a Vilaweb, en què citant el llibre del general Antonio J. Candil sobre el cop d’estat posa finalment llum sobre com funcionaven les coses de palau aquells anys a Madrid, sobretot amb un senyor com Joan Carles exercint o aspirant a un poder absolut. Candil recorda que l’Elefante Blanco era, en realitat, un bar de cites eròtiques a la Gran Via de Madrid, on Joan Carles havia acudit d’incògnit abans de començar a regnar. L’acompanyava un militar amic de Tejero. I així va néixer la llegenda...
Tejero, avisant que vindrà l’“autoritat competent”
Aniversari infeliç
Felip VI no podia desaprofitar l’aniversari per acudir al Congrés i fer un discurs que no va ser escoltat pels partits sobiranistes ni d’esquerres, que ni tan sols s’hi van presentar, i que un dels vicepresidents, Pablo Iglesias, va escoltar de mala gana i ni tan sols va aplaudir. La unanimitat que generaven aquests actes fa uns anys ha passat a millor vida.
El paradís a la terra de l’emèrit a Abu Dhabi
Tele 5, a través d’uns seus programes de varietats, com en dèiem abans, ha aconseguit entrar, ni que sigui a través d’algunes imatges fixes, en la impressionant mansió on Joan Carles viu a Abu Dhabi. Es tracta d’una residència de luxe valorada en uns 11 milions d’euros, situada a l’illa paradisíaca de Nurai, d’un quilòmetre quadrat, on només tenen cabuda els residents de la mansió. L’illa i tot el que hi ha a dins és propietat de la família reial de l’emirat. Hi ha, com a mínim, cinc persones al seu servei, tres ajudants i dos escortes, tots pagats pel govern. També gaudeix d’atenció mèdica i del suport de tot el personal de l’emir Bin Zayed Al-Nahyan.
Què feia Sofia el 23-F a La Zarzuela?
S’ha parlat poc de quin rol va tenir la reina Sofia durant el cop d’estat. Per molt que la cornamenta ja era ben visible, ella sabia, a diferència de Joan Carles, el preu de l’exili després del cop d’estat dels coronels a Grècia el 1967 i no tenia ganes de viure el mateix. Alguns mantenen, doncs, que va ser ella qui, en veure el seu home i Sabino Fernández Campo bojos al telèfon movent fils amb els militars, els va avisar a la brava que acabarien també com Alfons XIII i amb una tercera república si feien l’ase.