La monarquia

El ciutadà del món

L’esquerra espa­nyola que sem­pre s’arre­cera ben a prop dels cen­tres de poder que hi ha sobre­tot a Madrid, ens ha vol­gut alliçonar sem­pre amb aquell afo­risme tan tro­nat que el naci­o­na­lisme es cura viat­jant refe­rint-se, és clar, als cata­lans que pre­sump­ta­ment vivim en coves, defen­sem la causa dels car­lins i no sabem pro­nun­ciar tres parau­les segui­des en l’idi­oma de l’imperi. Són els que can­ten La inter­na­ci­o­nal de mati­nada, lle­gei­xen Le Monde i s’ino­cu­len els arti­cles de Var­gas Llosa a les venes. Aquesta és la causa per la qual s’afer­ren a una idea teo­rit­zada entre molts d’altres per Manuel Valls i Javier Cer­cas i que no és cap altra que a Espa­nya per ser un repu­blicà pur i autèntic has de defen­sar la monar­quia dels Bor­bons perquè és la que sosté els valors fun­dats en la Revo­lució Fran­cesa.

Heus aquí, doncs, que Joan Car­les I i la seva família han sabut apli­car la màxima de moure’s pel pla­neta per com­ba­tre, segur que és això, els naci­o­na­lis­tes perifèrics intel·lec­tu­al­ment infe­ri­ors per la seva inca­pa­ci­tat de veure-hi més enllà de les sar­da­nes i els tra­bu­cai­res. Per asso­lir aquest estat d’intel·ligència i consciència inter­na­ci­o­nal d’un món inter­con­nec­tat, què millor que crear una gran fun­dació amb seu a Liech­tens­tein i comp­tes a Suïssa. Cap de vosal­tres, esti­mats lec­tors, segur que no té un cosí com Álvaro de Orle­ans amb residència a Mònaco (segur que hi viu pel pai­satge), nego­cis a la Gran Bre­ta­nya i múlti­ples interes­sos a Itàlia. I amb amics com el mul­ti­mi­li­o­nari Allen San­ginés, el rei dels para­di­sos fis­cals al Carib –sobre­tot a Panamà– i un autèntic líder econòmic a la república de Mèxic, segur que es veu el món d’una manera molt dife­rent que no pas amb un con­fi­na­ment peri­me­tral. Ser inves­ti­gat per un fis­cal de Gine­bra també et dona una pàtina de pres­tigi inter­na­ci­o­nal de la qual no tot­hom pot gau­dir. I per rema­tar-ho, que els governs d’esquer­res que més avan­cen del món, els dels Emi­rats Àrabs, t’obrin les por­tes de les seves grans metròpolis és el senyal defi­ni­tiu per poder dir: soc ciu­tadà del món.

Joan Car­les I, en una imatge d’arxiu, durant una visita ofi­cial als Emi­rats Àrabs

Fer la declaració

Hisenda i l’advocat de Joan Carles I van de bòlit aquests dies intentant calcular tot allò que l’emèrit ha defraudat des que va abdicar. Com que no pot treure els diners de Suïssa (massa descarat) ha hagut de demanar un crèdit de més de 4 milions a amics seus. Tots li desitgem una llarga vida, però... quan els pensa tornar?

Impunitat de ramat

En la mateixa línia que el rei emèrit, les seves filles (com no podia ser d’una altra manera) també van néixer amb un desig irrefrenable de conèixer món, la qual cosa té uns beneficis col·laterals impagables. Les infantes Helena i Cristina es van trobar, d’aquesta manera, vacunades de cop i volta amb una vacuna xinesa –que voleu més d’esquerres que això?– en la seva última visita a Joan Carles als Emirats. Els seus súbdits de la mateixa edat no tenen aquest dret, a no ser que tinguin alguna incapacitat específica, que en el cas d’una d’elles s’hauria d’acabar d’estudiar bé. L’altra, la que viu a Suïssa, ja té l’home fora de la presó i l’antivirus a les venes. L’any no ha començat malament...

Les noces somiades

Durant molt temps, Joan Carles I va intentar per terra, mar i aire convertir la seva amant Corinna en la nova altesa reial espanyola. Ho explica la periodista Ana Romero, especialitzada en els afers de La Zarzuela, en un altre llibre polèmic, Final de partida, en què narra com es va gestar l’abdicació del monarca. La tesi del llibre l’ha confirmat Pilar Eyre amb un article a El País amb un títol ben explícit: Quan Corina Larsen va voler ser reina. En aquest sentit, els 65 milions que va transferir el rei a la seva amant el 2012 ja formaven part de l’acord matrimonial que la parella tramava.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor