L’incident
Aquesta setmana s’ha “celebrat” el pitjor aniversari de Joan Carles I, els 65 anys de l’incident que va posar fi a la vida del seu germà, Alfons, a Estoril. És una història tan controvertida que des dels seus inicis va estar envoltada de rumors, foscor i incertesa. Amb tot, es va donar a entendre oficialment que dos nens jugaven amb una pistola i, pam, un tràgic accident. Resulta, però, que Joan Carles tenia 18 anys i, per tant, era major d’edat i que devia ser més o menys un expert en armes, ja que estudiava a l’acadèmia militar de Saragossa. Per a la història o la llegenda queda també la frase del pare, Joan, mentre vetllaven el cos: “Jura’m que no ho has fet a propòsit.”
Testimonis d’amics i familiars recollits per historiadors com ara Paul Preston o periodistes com ara Pilar Urbano arriben a la conclusió que la història oficial dels nens jugant amb l’arma, fins i tot amb la possibilitat que el mateix Alfons es disparés a si mateix, va ser una tapadora orquestrada entre la família reial i els governs de Franco i Salazar. No es va fer ni autòpsia ni cap cosa que s’assemblés a una mínima investigació oficial. El cos d’Alfons, el preferit de Joan, va ser enterrat físicament i literalment.
En el llibre El precio del trono (2011), Urbano descriu l’escena de la forma més realista possible tenint en compte els testimonis recollits. Alfons entra a l’habitació amb una escopeta imaginària apuntant al seu germà gran: “Ets home mort, ets home mort.” Joan Carles treu el revòlver, regalat per un amic de l’acadèmia, i respon: “Tu sí que ets home mort”, i dispara directe al cap del seu germà (15 anys). A partir d’aquí tothom coincideix en el fet que el futur rei d’Espanya desconeixia que la pistola estava carregada, un error fatal sobretot per un alumne d’una acadèmia militar. Sense cap investigació, la resta són conjectures, fins i tot el fet que Joan Carles hauria demanat ingressar en un monestir. La realitat és que va tornar a l’acadèmia i va superar sobradament aquella tràgica tarda del 29 de març del 1956 vivint a partir d’aquell moment, mai més ben dit, com un rei.
La foto més coneguda dels dos germans. Quan va passar “allò”, tots dos eren molt més grans
Hereu potencial
Per edat, Alfons era el segon aspirant a la corona d’Espanya després que Joan, comte de Barcelona, es quedés sense corona i postergat a l’exili. Faltava molt, a més, perquè Franco prengués la decisió sobre quin dels dos fills era el més adequat per restaurar la monarquia. Aquell tret al cap li va estalviar, això sí, part de la feina. Només restava un candidat.
Els diaris d’Eva Sannum
Eva Sannum (1975), una de les primeres grans parelles mediàtiques de Felip VI cap als anys noranta, continua sent tota una celebritat al seu país (Noruega) i de tant en tant parla en algun mitjà sobre la relació que va mantenir amb el príncep espanyol. Arran de la situació de Meghan Markle dins l’entramat de la corona britànica, Sannum va mantenir una entrevista recordant alguns dels maldecaps que va tenir en l’entorn de la família reial espanyola i sobretot de la persecució mediàtica. El moment més delicat, amb tot, va ser la decisió unilateral de Felip de destruir tots els seus diaris tement que un Villarejo qualsevol se’ls emportés a casa.
Hisenda som tots...
El govern espanyol, no es podia saber, ha tornat a frenar l’última sol·licitud pública d’informació sobre els gens del rei emèrit i la família reial, que continuen protegits en aquest sentit per l’Estat. Ho ha denunciat un sindicat d’Hisenda, que continua recordant que és impossible obtenir qualsevol tipus d’aquesta informació en els portals de transparència de l’Estat. Tant el Consell de Transparència i Bon Govern (un nom ben irònic) com la Secretaria General del President espanyol no admeten cap sol·licitud.