Al servei de sa majestat
A mesura que es consolida com a rei, Felip VI se sent cada vegada més fort i pot exercir el poder com ho han fet sempre els monarques a Espanya. Els seus desitjos acaben sent ordres i per molt que La Moncloa s’hi fiqui pel mig, ningú ni res el podrà aturar. Els polítics passaran, de tots colors, però ell i sobretot la seva família romandran. Un últim episodi que podria ser anecdòtic ens explica quin és el tarannà del rei en la seva posició actual.
Un parell de periodistes de TVE van fer una broma innocent en el programa La Hora de La 1. “Elionor se’n va d’Espanya, com el seu avi”, van escriure en un petit rètol. Parlaven d’una notícia de fa unes setmanes ben coneguda. La princesa i futura reina (si ningú ho impedeix) estudiarà en un exclusiu institut de Gal·les fugint (això no ho deien) de l’escola pública i privada espanyola per assolir, segons diuen, el nivell acadèmic que requereix una institució com la dels Borbons.
Els autors d’aquest gravíssim delicte van ser acomiadats ipso facto per TVE. Un d’ells, Bernat Barrachina, ha presentat una demanda que ja s’ha fet pública en alguns mitjans en què demana una indemnització de 31.000 euros, ja que considera que s’han vulnerat els seus drets fonamentals a la llibertat d’expressió i informació, som si a Espanya això es respectés. Ànims, Bernat. Els necessitaràs.
Però el que ens interessa és sobre l’explicació que dona el mateix Barrachina del seu acomiadament. La directora de TVE, la superprogre Rosa María Mateo, va rebre la trucada de La Zarzuela exigint acomiadaments pel rètol. “Sí, bwana.” No hi podia fer res més. Enric Hernández, exdirector d’El Periódico, conegut també com El nota i promotor d’algunes de les grans fal·làcies de la dècada en el periodisme espanyol, va designar dos càrrecs intermedis perquè executessin l’ordre de Felip VI. No va tenir ni el valor de fer-ho ell en persona. A Barrachina li van dir: “Ens han demanat que tallem dos caps i un és el teu.” Quan parlem de monarquia a Espanya, sempre passa el mateix: es tallen els caps equivocats.
Rosa María Mateo, en una compareixença en la comissió mixta
L’autocensura que ve
El guionista acomiadat, fitxat per TVE teòricament pel seu llenguatge desenfadat i humorístic, adverteix, és clar, que el seu acomiadament tindrà un impacte directe i dissuasiu en els mitjans públics espanyols, l’autocensura dels professionals quan hagin d’abordar qualsevol tema monàrquic. “Todo atado y bien atado”, que deia aquell.
Més vergonyes al descobert
Oriol Mitjà ha publicat un llibre personal, A cor obert, però també amb denúncies a tort i dret de com (de malament) han gestionat els polítics la situació generada per la pandèmia de la covid-19. Mitjà també recorda que abans d’estar en el focus, el 2013 va rebre un premi de la Fundació Príncep de Girona per la seva investigació en les malalties infeccioses. El 2017 es va dirigir al monarca per carta recriminant-li el discurs del 3 d’octubre, i pocs dies després li va trucar un assistent i amic personal de Felip per avisar-lo que no s’hi fiqués més i per advertir-lo que les imatges de violència de la policia eren “propagada dels bots russos”. Així mateix.
Els empresaris ‘amics’ de l’emèrit
Segons un informe d’El Confidencial ja hi ha identificats els empresaris i amics del rei emèrit que li han prestat els diners per fer front als deutes més urgents amb Hisenda. La llista la lidera l’empresari valencià Vicent Boluda, que va ser president interí del Madrid abans de l’aterratge de Florentino i que té una de les flotes marítimes més grans d’Europa. Altres noms destacats són els d’Alicia Koplowitz (FCC), Miguel Corsini (Renfe), Alejandro Aznar (Marqués de Riscal) i Jaime Castellanos (Recoletos).