Déu els cria i ells s’ajunten
Del duc d’Edimburg, mort el 9 d’abril amb gairebé 100 anys, se n’ha parlat a bastament aquests dies. La seva sola presència al palau de Buckingham no deixava de ser una prova més que això de les monarquies i les cases reials i d’aristòcrates a Europa si no és Sodoma i Gomorra, amb perdó, s’hi assembla bastant.
Per la sang de l’actual rei d’Espanya, dels emèrits i, per tant, de tots els seus condescendents també fluïa la de les dues grans famílies que representava el marit d’Isabel II. De fet, els casaments i les unions constants els darrers segles entre nobles amb descendents comuns han provocat allò que se’n diu consanguinitat, un factor que suposa un alt risc de malalties genètiques greus. El cas més conegut és el de Carles II. Però anem al tema. Si parlem, per exemple, de Felip VI, a qui desitgem molt bona salut i una abdicació a temps, i el relacionem amb Felip d’Edimburg haurien de saltar algunes alarmes.
Per part de mare, Sofia forma part de la família de Grècia hereva de la danesa i d’altres branques. La reina emèrita és neta de Constantí I, que va regnar del 1868 al 1923 i que al mateix temps era oncle del duc d’Edimburg i tiet avi de la futura reina espanyola. Però el príncep consort britànic no només formava part de la casa de Grècia, sinó també d’una de tant o més important, la de Battenberg, d’origen germànic. Aquesta es va canviar el nom per la de Mountbatten arran de la Primera Guerra Mundial, quan els nobles anglesos van veure que portar un nom tan prussià era perillós.
Per la branca de la família Battenberg el duc també era parent de Joan Carles I i, per tant, de la princesa Elionor, ja que Alfons XIII es va casar amb Victòria Eugènia, filla d’Enric de Battenberg, que s’havia casat amb l’única filla supervivent de la reina Victòria, Beatriu. En aquest complex de l’ADN hi apareixen, també, la casa Romanov, liquidada a la brava a Rússia per bé o per mal; la casa Windsor; els reis de Suècia; la casa de Hessen de Turíngia, i els nostres amics els Borbons, intocables a Espanya. Tot plegat, un veritable arbre genealògic del poder a Europa i al món en els darrers segles.
Isabel II, el duc d’Edimburg, Joan Carles I i Sofia, en una visita oficial a Lleó el 1998
Els Windsor
Com la casa Battenberg, la casa reial britànica també va canviar el seu nom original, Saxònia-Coburg i Gotha, perquè delatava el seu origen germànic. Aquesta dinastia ha farcit Europa de reis, prínceps i nobles de totes les condicions, escampats entre la casa reial de Bèlgica, la casa reial de Portugal i la casa reial de Bulgària, moltes amb parents també entre els Borbons.
Bromista per devoció
Aquests dies hem recordat algunes de les frases més famoses del duc d’Edimburg, catalogat per alguns com un racista sense remei i per altres com un lliurepensador. Durant un viatge a Kenya (1984) va rebre una estàtua de mans d’una dona i li va preguntar: “Ets realment una dona?” A una filipina, a Londres, li va etzibar: “El teu país deu estar mig buit, perquè esteu tots aquí treballant.” En una festa de la Commonwealth va preguntar a un convidat negre: “De quin exòtic lloc és vostè?” “De Birmingham”, va respondre lord Taylor de Warwick. Fa tres anys,a Sandringham, en la celebració de Nadal, va veure un home amb una barba prominent i li va dir: “És vostè un terrorista?”
Hereus amb pedigrí
Dels fills d’Isabel II i Felip d’Edimburg en podríem parlar una llarga estona, i també de la seva educació. N’hi ha prou, però, amb repassar l’historial dels dos grans, l’hereu a la corona, Carles, el príncep de Gal·les, i el seu germà Andreu, duc de York. Del primer, tot el que s’havia de dir es va escriure en el punyent guió de la sèrie The Crown, en què queda palesa la seva relació destructiva amb Diana, que hauria desembocat en el fatal fat de la princesa. Del segon, bé, només cal revisar l’entrevista a la BBC en què intenta justificar-se de l’escàndol per la seva participació en festes amb menors que s’haurien prostituït.