Unes línies sobre Marichalar
Quan el joancarlisme era la ideologia dominant en les elits espanyoles, es va considerar que el rei havia trobat en Jaime de Marichalar el gendre ideal. Era un senyor d’una família d’aristòcrates vinculada des de temps immemorials a la monarquia espanyola. Se li va concedir, com a premi pel casament amb Helena el 1993 (alguns malpensats van pensar que de consolació), el ducat de Lugo, tot un presagi del que vindria després. La de Lugo és una de les costes per on els narcotraficants entren a Espanya cada any tones de cocaïna. Sí, ho sé. La cocaïna l’ha perseguit tota la vida des del 2001. Malgrat el que es pugui pensar, no és una llegenda urbana. La revista Época va publicar en portada el 2007 que el trencament amb Helena va ser causat per l’addicció del seu home a la cocaïna, fet que li hauria provocat un ictus el 2001. No era, doncs, poca cosa. El duc va presentar una querella i diferents recursos, però els va perdre tots, i un jutge de Madrid va donar la raó a la revista.
A posteriori, sobretot arran del divorci (2009), els mitjans propers a la casa reial van revelar que Joan Carles I i Sofia sempre havien preferit Urdangarin a Marichalar, però just després va esclatar el cas Nóos, i el marit de Cristina va acabar a la presó. Un altre exemple per a la societat.
Segons els que hi entenen, l’exmarit d’Helena hauria anat refent la seva vida perquè no ha tingut mai problemes econòmics. La dona amb qui se l’ha relacionat més sovint és la model Inés Sastre, a qui hauria conegut a través d’Helena quan estaven casats. Amistats perilloses. Viu en una casa de luxe al barri de Salamanca, té una segona residència a Marbella, visita periòdicament el metge barceloní Valentí Fuster a Nova York, és molt amic dels joiers catalans Rabat i el seu fill més conegut, Froilà, és un dels monarques de la nit madrilenya, fins i tot en plena pandèmia. I sense màscares, mai més ben dit.
Felicitat? La cara dels ducs de Lugo en el seu casament, tot un poema
El germà ultra
La família Marichalar té un altre membre que ha fet el salt a la fama i no precisament pels seus mèrits com a empresari o esportista. Parlem d’Álvaro, membre actiu de Vox, que el 2017 va intentar aturar ell sol (més o menys) la proclamació de la república a Catalunya. Va ser detingut pels Mossos als qual va acusar de segrest i tortura. Sense comentaris.
Consigna clara: no molestar el gran Borbó
La fiscalia general de l’Estat, sempre tan amatent amb qualsevol català que creuï alguna línia que ells consideren vermella, ha decidit que no cal prendre cap declaració al rei emèrit, tot i que està sent investigat per presumptes delictes en l’àmbit econòmic. Ja sabem que Joan Carles I és el principal sospitós de tots aquests delictes, però per què destorbar-lo dels seus afers diaris a la bona Abu Dhabi? El Tribunal Suprem, especialitzat a empresonar dissidents polítics, encara no li ha imputat cap delicte i, de moment, qualsevol declaració que fes el Borbó, que té quatre causes obertes a Espanya, hauria de ser voluntària.
La corona britànica, contra Florentino
L’altre monarca a l’ombra que hi ha al regne d’Espanya, perquè ningú l’ha escollit però mana més que tots els polítics plegats, és el president del Real Madrid, Florentino Pérez. El seu projecte de la Superlliga europea, amb tot, ha topat amb un enemic realment inesperat, la mateixa corona britànica, que ha comunicat la seva oposició a la idea atesa l’onada de protestes dels aficionats dels grans clubs anglesos. De fet, els britànics van inventar el futbol i en volen mantenir una part de l’essència.