La triple F de Felip
Ui sí, ara tothom preocupat a Espanya perquè l’extrema dreta envia bales de fusells CETME (de l’exèrcit espanyol) a ministres i polítics d’esquerres. Qualsevol persona amb un mínim interès per la història moderna ibèrica o pel recorregut vital de l’actual cap d’estat s’hauria d’haver tirat fa temps de la Torre de Cristal en descobrir el sindicat vertical que continua governant Espanya.
Felip VI no només va pujar al tron amb l’ADN Borbó (i això no és una metàfora, és biologia), sinó amb la triple F que l’acompanyarà per sempre més: feixisme, franquisme i falangisme. L’ordre dels factors no altera el producte, ja ho sabeu. Matemàtiques. Però aquells que vulgueu apel·lar a escriptures més sagrades, ja ho va dir també Jesús, segons la Bíblia: “Pels seus fruits els coneixereu.”
Els llaços del rei amb l’extrema dreta eren primer ideològics. Ho va dir Pilar Eyre fa uns anys: “Felip VI és més de dretes que el seu pare.” Més de dretes que Joan Carles I, l’home que va jugar els principis del Movimiento? No hay más preguntas, señoría . Va sortir definitivament de l’armari el 3 d’octubre del 2017, amb un discurs que fins i tot va espantar Mariano Rajoy, segons ha revelat Màrius Carol –gens sospitós de radical– en el seu darrer llibre. Més enllà de la dreta del PP què hi ha? Vox i la Guàrdia Civil.
Al rei espanyol i cap dels exèrcits se li veu el llautó massa vegades. Amb els xats de militars amenaçant una part de la població, silenci. L’endemà que el ministre Marlaska acomiadés el psicòpata Diego Pérez de los Cobos, el monarca es va presentar a un acte públic amb el pin de la benemérita ben visible, exactament la mateixa actitud que els mitjans ultres de Madrid. Abascal és un dels seus baluards, i no per casualitat. En una enquesta del 2020, en ple apogeu de Vox, els espanyols consideraven que el rei era clarament de dretes (6,5 sobre 10). Tots els estaments conservadors l’adoren, perquè la corona perpetua allò d’una, grande y libre. Ja s’ha dit però cal recordar-ho.
Somriure còmplice entre Santiago Abascal i Felip VI
‘Fuerza Nueva’
Mentre Joan Carles negociava durant la transició la rendició dels partits d’esquerres als seus postulats per l’altra banda també s’assegurava el suport de l’extrema dreta. Blas Piñar va fundar Fuerza Nueva el 1976 amb un programa que pivotava sobre tres pilars bàsics: el 18 de juliol, el record de Franco i la monarquia. No anaven desancaminats.
Els vincles familiars amb l’extrema dreta
Segons el codi de conducta del personal de la casa reial qualsevol dels seus membres ha d’actuar amb absoluta neutralitat política. Sí, no cal que rigueu. L’aparició de Vox, amb tot, ha obert la consciència política de molts familiars directes de Felip. Molt celebrada va ser l’aparició de Victòria Federica, filla d’Helena, abans de la pandèmia en una festa amb Abascal fent de DJ. El seu germà díscol, Froilà, no va fallar en la manifestació de Colón, moment fundacional del nou falangisme madrileny, amb una gran bandera. Luis Alfonso de Borbón, nebot de Joan Carles I, ha anat per la vida predicant sobre els miracles de Franco i Olivia Ana de Borbó, cosina segona del rei, va anar a les llistes de Vox d’Àvila. Que segueixi la festa.
Noces del segle
En la relació entre Franco i els borbons poques coses hi ha tan entranyables com el casament de Jaume de Borbó, un dels nets d’Alfons XIII, amb Carmen Martínez-Bordiu, neta de Franco (1972), dona que ja tenia títols nobiliaris concedits pel dictador. Pels espanyols de bé això fou el súmmum de la glòria hispànica, la unió entre la sang reial provinent d’una dinastia immortal i la de l’home que va salvar la pàtria del separatisme, el comunisme, els maçons, els jueus i el diable en persona.