Marx i els Borbons
Karl Marx (1818-1883) no necessita presentació. És un dels pensadors més influents de la història moderna, i el món que coneixem encara és fruit de les seves teories revolucionàries. Tot i que la península Ibèrica va quedar lluny del seu interès particular durant molts anys, sí que va acabar escrivint algunes cròniques sobre fets contemporanis a Espanya per encàrrec del New York Daily Tribune, que paradoxalment era un mitjà accentuadament burguès. Per molt comunista que fos, necessitava els diners, segons expliquen els experts en la seva obra.
I com he anat a parar a Marx en aquesta secció? Algunes de les idees que va expressar sobre la corona, referint-se expressament als Borbons, són d’una actualitat esfereïdora. El pensador ja va descriure quins problemes hi havia al país entre el 1854 i el 1857: corrupció, llei electoral i llibertat d’expressió. Sorpresa! L’altre fet que va fascinar Marx dels diversos intents revolucionaris a Espanya en el segle XIX és que tots complien una màxima: “La monarquia ni es toca ni es mou.” Marx fins i tot escriu amb irona que només hi ha una fórmula perquè triomfi una revolució a Espanya, ja sigui del proletariat o dels burgesos: que un dels revolucionaris aspiri a la corona. En les seus articles, Marx no entén, per exemple, que no s’aprofités ni la Constitució del 1812 ni la guerra contra Napoleó per “expulsar definitivament els Borbons”, fet que hauria canviat completament la història d’Espanya. Marx constata com faria posteriorment Di Lampedusa la idea de “canviar-ho tot perquè res canviï”. Qualsevol intent de revolució a Espanya o de substitució de l’statu quo acaba amb els conservadors al poder i el Borbó amb la corona intacta.
Marx, doncs, va endevinar exactament el futur de l’Estat espanyol, perquè ni amb dues repúbliques pel mig, ni amb una guerra civil, ni amb una transició, el poble, a diferència de França, es va poder desfer dels Borbons. I els comunistes, ep, ben contents! Això sí que no ho podia preveure.
Karl Marx, en la seva imatge més icònica
El Quixot Espartero
La figura històrica que més fascina Marx del segle XIX espanyol és Espartero, a qui compara directament amb el Quixot per la seva voluntat d’iniciar una revolució liberal contra els molins de vent de l’Espanya més fosca. Espartero, regent d’Isabel II, va acabar fugint a Londres i renunciant a ser ell mateix rei d’Espanya. Un dia en parlarem, d’això.
El terrorisme va per barris
Felip VI i Letícia han participat aquesta setmana en l’enèsim homenatge a les seves víctimes del terrorisme. Fins i tot han visitat una reproducció de la cabina on ETA va tenir segrestat José Antonio Ortega Lara, una imatge surrealista dels monarques que ha esdevingut viral. Ara bé, de les víctimes del terrorisme d’estat dels GAL o fins i tot dels que van morir en la matança del 3 de març del 1976 a Vitòria, res de res. En aquesta immersió en la crueltat humana, potser Felip VI s’hauria d’enterrar en calç viva per entendre com les gastaven alguns en aquells anys.
Joan Carles I vol tornar
Un dels rumors que circulen com un virus, amb perdó, en l’entorn de la cort espanyola i dels seus mitjans afins és “l’esperat” retorn de Joan Carles I a Espanya ara que fa gairebé un any del seu adeu en circumstàncies que pràcticament el feien culpable de totes les acusacions que se li han fet. Trobar “el moment” és el que preocupa més al govern i a Felip VI. Seria ideal fer-ho quan tots els espanyols, els que puguin, estiguin de vacances o, fins i tot, quan hi hagi els indults als presos polítics, que és quan el món mediàtic estarà mirant definitivament cap a una altra banda.