Avorrit al desert?
Aquesta setmana, celebren en aquesta secció un aniversari especial. Joan Carles I fa un any que és a l’exili als Emirats, una aventura que ens recorda L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra. No ho sembla, però en 365 dies, tot i la pandèmia que ho alenteix tot, poden passar moltes coses. L’anunci de la fugida es va fer 3 d’agost. Al novembre, la fiscalia dels nostres amics del Tribunal Suprem va anunciar (al·leluia) una investigació per esclarir el destí d’uns 80 milions d’euros que l’emèrit s’hauria repartit amb amics seus per la seva intervenció en la concessió de l’AVE a la Meca. També es va començar a esbrinar què coi passava amb les targetes de crèdit que Joan Carles I i alguns dels seus familiars havien usat a tort i a dret i l’existència d’un compte de 10 milions al seu nom al paradís fiscal de l’illa de Jersey.
El 9 de desembre, pam, fa una regularització fiscal de 678.000 euros. Tot el dia enganxat al web de l’Agència Tributària me l’imagino. De fet, el 25 de febrer, en fa una altra de 4,4 milions per rendes no declarades durant uns quants anys a costa de la fundació Zagatka, investigada per la fiscalia suïssa. La segona regularització provoca un terrabastall polític i el debat sobre un possible retorn enmig d’una allau d’informacions en els mitjans espanyols i internacionals sobre comptes amagats arreu del planeta.
Finalment al maig, s’anuncia que Hisenda ha notificat a Joan Carles l’obertura d’una inspecció. Poc després, apareix un nou compte a Credit Suisse i més transferències, alguna des del Panamà. O Joan Carles I vola d’incògnit d’un país a l’altre com si fos James Bond o no para quiet amb el mòbil aprofitant el 5G gratuït del palau on el tenen ben instal·lat.
Mentre la possible data de retorn és un dels secrets d’estat més ben guardats, Corinna Larsen ha presentat a Londres una demanda per vigilància i espionatge contra ella per part dels serveis secrets espanyols, una operació que hauria encarregat el mateix Joan Carles, que fa 12 mesos que està sotmès a un estrès poc recomanable per a gent de la seva edat. Cuida’t.
Joan Carles I, en una imatge d’arxiu
És viu, això segur
Que se l’hagi vist en un viatge llampec a Abu Dhabi confirma que el pare de Felip VI com a mínim és viu. Ja que no puc tornar, deu pensar, doncs continuo fent de les meves. Ha acceptat una invitació del príncep Bin Zayed, representant d’una de les monarquies del Golf que més ha aprofitat la influència de Joan Carles I entre empresaris espanyols.
Espanya és comprensiva
Aprofitant l’aniversari de la fugida alguns mitjans neutrals, com ara La Razón han revelat les dades d’un recent sondeig de NC Report entre els espanyols preguntant, precisament, sobre la situació de l’antic monarca. La principal conclusió (oh, quina sorpresa!) no és la indignació pels escàndols de la casa reial, sinó que Joan Carles I continua sent un valor fonamental per a la democràcia (73 per cent dels enquestats) i que hi ha una campanya de l’esquerra contra la seva figura (53,3 per cent). N’hi ha un 36,6 per cent, i això és divertit, a qui ja els sembla bé que estigui als Emirats Àrabs i que no consideren que hagi de tornar.
L’autèntica taula de diàleg, a Marivent
Felip VI i Pedro Sánchez han discutit, aquesta setmana al palau de Marivent, aprofitant l’estada del rei a Mallorca, les coses que realment interessen als espanyols aprofitant l’estada del rei a Mallorca. No podem parlar de vacances si considerem que, de fet, en fa tot l’any. No sabem les frases que es van dir, però devien estar tan d’acord l’un amb l’altre que l’escena devia ser una revisió surrealista d’un diàleg de sords. Tothom fa el seu paper. Sánchez controla el Parlament (amb rojos i separatistes) i Felip VI la justícia i tota la resta.