Els reis Mides
Ai, els culers ara comencem a descobrir com les gasten les monarquies del golf Pèrsic. Quan ens pagaven milions a per posar publicitat a la samarreta, Qatar ens semblava un emirat modern, emprenedor i que buscava el bé comú. Ara que ens han pispat Messi, són el mal absolut. Bàsicament, tot plegat és una conseqüència lògica d’una sèrie d’esdeveniments en què la monarquia espanyola, sobretot Joan Carles I, també han tingut un paper rellevant. No cal gratar gaire per veure que el fons sobirà de Qatar, controlat pel règim, és com un virus que s’escampa pertot arreu. Tot el que toquen, és clar, es converteix en or, però a quin preu?
El primer emir de Qatar, Hamad bin Khalifa Al Thani, va arribar el poder amb un cop d’estat el 1995 i, ràpidament, es va fer amic, entre altres mandataris mundials, de Joan Carles I, que va obrir les portes al xeic a les inversions en tots els sectors estratègics de l’economia espanyola. No parlem de futbol, que no deixa de ser un entreteniment. Les diferents visites de l’emir, que va abdicar el 2013, acabarien amb la compra de més del 6 per cent d’Iberdrola –per sobre d’ACS, ergo Florentino– i amb una inversió múltiple de tres milions en empreses espanyoles en l’etapa de Rodríguez Zapatero. 300 milions van anar directament a recapitalitzar les caixes d’estalvis, la majoria a Caja Madrid, que ja sabem com va acabar.
Qatar també va encarregar onze embarcacions militars a Navantia en una operació considerada d’estat amb Joan Carles I d’intermediari. Ja ho havia fet amb la venda de vaixells a l’Aràbia Saudita. L’emir també va oferir un contracte d’uns 1.700 milions d’euros a OHL per a l’adjudicació d’un centre mèdic a Doha. El negoci va beneficiar sobretot Juan Miguel Villar Amic, amir personal del rei, que, el 2011, va rebre el títol de marquès de Villar Mir. Però les condecoracions van a banda i banda: Hamad, abans de deixar el càrrec, va ser honorat amb el Collar i la Gran Creu de l’Ordre d’Isabel la Catòlica. Tothom content.
L’emir Hamad bin Khalifa Al Thani i el rei Joan Carles I, fent negocis
Un poder en augment
Tamim bin Hamad Al Zani, emir des del 2013, ha aconseguit més influència encara en els grans sectors clau de l’economia espanyola. A banda d’Iberdrola, Qatar també té accions a El Corte Inglés (10 %), Prisa (6,5 %) i Colonial (20 %) i actius a AENA, Sacyr, ACS i Dragados. El gran actiu de l’emirat és el gas, però si un dia s’esgota, ho tindran tot preparat.
París ens roba
“Només tenim un rei”, va publicar L’Esportiu en una de les portades clàssiques de Messi després d’un dels milers de partits memorables que ha fet l’argentí amb el Barça. Doncs hem perdut de vista el nostre monarca del futbol abans que el rei de La Zarzuela, que sembla que es perpetuarà entre nosaltres, perquè diria que cap altre equip de futbol no se l’emportarà de les nostres vides. Que hagi estat l’aliança de l’única república que va fer caure els Borbons més els diners dels amics del penúltim Borbó el que hagi portat Messi al PSG és per llogar-hi cadires. Això més els milions i milions de deute que apareixen a can Barça cada vegada que algú obre un calaix.
Exili per a Urdangarin
Una de les altres negociacions que la família reial va dur a terme amb Qatar va ser en ple judici de cas Nóos contra Iñaki Urdangarin i la infanta Cristina. Sobre la taula, Hamad bin Khalifa Al Thani va oferir la possibilitat que l’exjugador del Barça es convertís en membre del cos tècnic de la selecció d’handbol del país, entrenada per Valero Rivera. L’exentrenador del FC Barcelona va donar el vistiplau perquè era amic de l’antic jugador internacional i li volia fer aquest favor. El judici, amb tot, es va complicar i La Zarzuela va necessitar, finalment, un cap de turc que anés a la presó.