Sexe, mentides i cintes de vídeo
Em diuen que aquestes històries que explico del passat llunyà de la monarquia espanyola i fins i tot d’altres cases tant o més corruptes estan bé, però em demanen que parli dels problemes que realment interessen la gent, o sigui amb qui s’enllitava realment Joan Carles I en els seus dies de glòria divina, quan Sofia tenia una cornamenta més llarga que Pau Gasol amb els braços alçats. Una de les seves amants més populars, sobretot a mesura que se n’han anat coneixent els detalls, va ser Bárbara Rey, model, actriu i membre activa de la casta que ha pul·lulat des fa dècades pels programes del cor de les televisions espanyoles.
La seva relació va començar el 1976, quan Adolfo Suárez els va presentar en un acte electoral de la UCD. Es trobaven regularment en un pis franc a Boadilla del Monte, sota la vigilància del CNI. En els anys noranta, la cosa es va refredar perquè el rei tenia una amant, com se sol dir, en cada port. La Bárbara, que fruit de la seva relació amb Ángel Cristo també havia estat domadora d’elefants, no s’ho va prendre gaire bé i va començar una operació de xantatge al monarca que incloïa gravacions sexuals que l’haurien fet trontollar quan el 80 % dels espanyols encara es declaraven joancarlistes. Per evitar un escàndol després que la mateixa amant de rei denunciés el 1997 que els serveis secrets espanyols havien accedit al seu domicili per robar tot el material relacionat amb la seva aventura amorosa, alguns mitjans van publicar el 2017 que s’havia arribat a un acord després d’aquell incident en què es prohibia a Rey parlar de la seva relació amb el rei a canvi de 3 milions d’euros (en aquell moment uns 500 milions de pessetes) que li haurien ingressat en un compte a Luxemburg.
En els últims anys, l’actriu, doncs, ha passat de puntetes sempre que se li ha preguntat sobre la seva relació.
Bárbara Rey, en la seva etapa de musa del cinema del ‘destape’ espanyol
Córrer és de covards
A banda de casar-se amb Ángel Cristo, l’altre gran amant de Rey va ser tota una llegenda del futbol català, ni més ni menys que Carles Rexach, que gairebé deixa el Barça el 1977 per aquest tema. “Córrer és de covards” és la seva frase més famosa, però al llit potser anava més enllà. Competir amb Joan Carles I no devia ser fàcil.
Preparen l’homenatge definitiu a Felip VI
El periodista Sergio Fidalgo, director del web El catalán, que també es podria dir El catalán facha, ha fet una crida aquests dies a la societat civil catalana perquè posin els seus estalvis en el seu nou projecte. Es tracta que la Catalunya silenciada rendeixi homenatge a Felip VI per la seva actitud l’octubre del 2017. La idea ja va prendre forma aquells dies, i des de llavors el periodista, un activista unionista incansable, ha recaptat 2.500 euros. Amb prou feines, diu, en té ni per començar. A veure, lectors meus, si ajudeu a la causa, ja que un llibre amb el títol Los catalanes sí tenemos rey: Felipe VI ha de veure la llum tant sí com no perquè promet emocions fortes.
El PP defensa les medalles als dictadors
La setmana passada parlàvem d’un dels grans escàndols històrics de la monarquia: la concessió de grans distincions honorífiques a dictadors i militars sud-americans en els anys setanta. Aquesta setmana, finalment, una comissió al Congrés ha sol·licitat que es retirin aquestes condecoracions, que en la majoria dels casos va lliurar Joan Carles I en persona. El PP ha justificat, amb tot, que es concedissin aquests honors a “caps d’estat” perquè anaven dirigits a l’“agermanament amb els ciutadans de diferents nacions”. Sense comentaris.