La monarquia

I ara, Pandora

Aquests dies he seguit amb cert interès, l’últim hit de Corinna i Joan Car­les, els Pim­pi­nela de la monar­quia moderna: Pan­dora. Inten­taré fer un resum i que Déu m’agafi con­fes­sat en l’intent. Com sem­pre tot comença i, gai­rebé acaba, a l’Aràbia Sau­dita. La Zar­zu­ela, Zapa­tero i l’Ibex-35 van ini­ciar el 2006 una ofen­siva diplomàtica i econòmica per asse­gu­rar-se grans inver­si­ons en un dels països amb menys garan­ties democràtiques de l’uni­vers cone­gut. Es va crear un fons bila­te­ral entre els empre­sa­ris espa­nyols i els sàtra­pes sau­di­tes. Per ama­nir-ho, el rei sau­dita va rebre el 2007 el Toisó d’Or, una de les grans, per no dir la més relle­vant, con­de­co­ra­ci­ons que lliu­ren els Bor­bons. Amb la cre­ació dels fons, Espa­nya aspi­rava a lide­rar totes les inver­si­ons a l’Ori­ent Mitjà.

Aquí és on apa­rei­xen en acció Corinna i l’emèrit, la nos­tra pare­lla favo­rita, que, de fet, exer­cien una funció simi­lar: comis­si­o­nis­tes. Tre­ba­lla­ven amb comp­tes a Panamà i bancs suïssos i la idea era que no quedés ras­tre de res. El negoci a l’Aràbia Sau­dita es va tòrcer perquè l’AVE a la Meca només era una de les múlti­ples inver­si­ons, però van que­dar caps per lli­gar. El pri­mer de tots, els famo­sos 65 mili­ons d’euros que Joan Car­les I va rega­lar a Corinna per ser­veis que –siguem seri­o­sos– ana­ven molt més enllà d’una relació sexual, tot i que ja sabem quin és l’ofici més antic del món. La inves­ti­gació del con­sorci inter­na­ci­o­nal de peri­o­dis­tes que ha des­ta­pat els Papers de Pan­dora, ha des­co­bert que Corinna man­te­nia un fons his­pa­no­sau­dita a través d’una soci­e­tat opaca a Nova Zelanda amb una con­dició ben explícita, que si moria, el 30% dels seus diners havien de tor­nar a mans del rei emèrit. Tot, és clar, sense que ningú pogués detec­tar-ne ni l’ori­gen ni el destí. El docu­ment és just del 2007, quan s’estava nego­ci­ant tot l’entre­mat lide­rat pel rei –apro­fi­tant les seves amis­tats peri­llo­ses– i altres empre­sa­ris per entrar per la porta gran a l’Aràbia Sau­dita. Tot ple­gat, com un tren­ca­clos­ques en què les peces van encai­xant una rere l’altra.

Joan Car­les I i Rodríguez Zapa­tero, en l’ori­gen de les rela­ci­ons amb els sau­di­tes

No es podia saber

La fiscalia del Tribunal Suprem ja ha filtrat que arxivarà les tres diligències d’investigació que envolten la figura del rei emèrit i els diners que té amagats en paradisos fiscals. Diuen que alguns delictes han prescrit, que abans del 2004 la seva figura era inviolable i que les últimes regularitzacions fiscals ja resolen el problema. Tots contents.

La Zarzuela, com la mansió d’Escobar

Això dels socialistes i la seva actuació permanent (i tal vegada delictiva) per mantenir la monarquia contra vent i marea és entranyable. Un exministre de Felipe González, Antonio Asunción, va revelar en una carta que era la mateixa Margarita Robles, ara ministra de Defensa, la que lliurava tots els mesos 5 milions de pessetes dels fons reservats a Joan Carles I “en metàl·lic per no deixar rastre”. Això ho ha acabat revelant l’ABC, que també assenyala que va ser la mateixa Casa del Rei la que es va queixar de rebre una quantitat tan alta de bitllets en diner negre –potser no tenien temps de blanquejar-los– i va demanar al govern que pagués amb talons.

Joan Carles, emèrit i insaciable

Feia una mica de por veure Joan Carles I desplaçar-se amb dificultats, però els aires del desert sembla que li han anat bé. La seva última conquesta seria la periodista francesa Laurence Debray. Així ho ha afirmat el periodista Ernesto Ekaizer, que dona per fet que els dos ja eren amants abans que marxés a Dubai. Debray fa anys que està relacionada amb el rei, ja que va ser l’escollida pel monarca perquè recollís les seves memòries en paper i en un documental que es va emetre a França.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.