La bogeria del rei
La monarquia espanyola, si no existís, caldria inventar-la ni que fos perquè governés simbòlicament un ducat a Filipines. Això d’aquesta setmana amb José Manuel Villarejo de narrador oficiós és difícilment superable. Aquest senyor era comissari, però ja he contactat amb el seu agent per encarregar-li el guió de la versió espanyola de The Crown. Tots sabíem que Joan Carles I tenia, entre altres motius pels quals sentia un orgull ibèric sincer, la seva escopeta nacional per anar de cacera, la banca suïssa per acumular milions, la diplomàcia espanyola per adorar sàtrapes d’arreu i la fama d’amant insaciable. Ara bé, que precisament fos això últim el que era considerat un problema d’estat i no la seva l’exquisida enginyeria financera diu molt no del personatge, sinó de la societat que li va tocar liderar fins fa poc.
Villarejo diu que ho té tot gravat i que el fet que encara estigui viu és el que li dona credibilitat, ja que si no, l’endemà se sabria tot, que deia aquell. Que l’ardor del Borbó, segurament una nimfomania genètica heretada d’Isabel II i més enllà, fos tan aterrador que calgués fer qualsevol cosa per evitar que el problema se n’anés de mare és una d’aquelles llegendes palatines que converteixen el personatge no només en una caricatura d’ell mateix, sinó d’un cert mascle alfa conreat sempre en l’entorn dels homes de poder d’Espanya.
Injectar hormones femenines i ves a saber quins altres tractaments, com diu Villarejo, a un home com ell devia ser tota una humiliació, i m’imagino els metges buscant qualsevol excusa per posar remei reial a la situació creada arran de la seva desmesurada libido, com un senyor Ramon qualsevol empaitant les criades de palau. Entenc la perillositat d’un monarca desbocat, amb una síndrome d’abstinència diplomàticament arriscada, posant setge a qualsevol dama que se li creués, com va fer amb Lady Di davant dels nassos de la reina Sofia, que es veu que era l’última a beneficiar-se de la voracitat sexual del monarca.
Joan Carles I i Sofia, quan vivien temps millors
Els informes
Villarejo, que és com el Mr. Lobo de les clavegueres espanyoles, va ser l’encarregat de recuperar els informes mèdics sobre la teràpia de xoc que va rebre Joan Carles I. La seva tasca consistia a presentar-se a la clínica on van arxivar el tractament per no deixar-ne rastre, però Corinna, que ho sabia tot, ho va garlar de principi a final.
La independència va per barris
Mentre els catalans anem badant, per variar, ja tenim Victòria Frederica, la filla de la infanta Helena començant a construir la seva pròpia vida. Ep, res a dir, tothom té dret a volar del niu. El que ens ha cridat l’atenció és el preu de l’habitatge de lloguer que ha aconseguit en una de les zones nobles de Madrid: 5.000 euros de no res al mes per un pis de 500 metres quadrats al passeig de la Castellana. La seva parella, el també conegut Jorge Bárcenas, es dedica a posar música en locals nocturns, i la feina d’ella deu ser, de moment, un secret oficial, perquè no la coneix ningú. Fins ara ha viscut dels pressupostos de l’Estat, és a dir, dels nostres impostos.
Els delmes de la família reial
Un any més, els pressupostos generals de l’Estat inclouen una partida per a la casa reial de 8,3 milions d’euros. Són comptes que aprovaran amb més o menys ganes alguns partits republicans. Però la despesa dels nostres amics de La Zarzuela va molt més enllà. Entre els ministeris d’Hisenda, Presidència, Defensa i Interior hi ha cap a 14 milions que s’acaben destinant a les activitats dels monarques i tota la seva troupe. També caldria calcular tot el que deixa d’ingressar l’Estat per comptes a l’estranger.