Lluïsa la Boja
Si un rei espanyol mereix com cap altri l’epítet d’el Breu, aquest és l’oblidable Lluís I d’Espanya, successor de Felip V –que va abdicar també superat pels esdeveniments–durant exactament vuit mesos el 1724. No va caldre que ningú l’enviés a la paperera de la història. Ho va fer ell mateix. Com la majoria dels Borbons, era lleig com un pecat i la gent el va acabar recordant sobretot per la seva conducta sexual. Fou qualificat de bisexualen algunes cròniques de l’època. Des d’aquí no hi tenim res a dir. Ara bé, la seva parella més coneguda fou un servent anomenat Lacotte, que tenia una fama de pederasta que posava la pell de gallina. En realitat, però, Lluís I era un tros de pa al costat de la dona que li van portar de muller des de Versalles, la indomable Lluïsa Elisabet d’Orleans.
Si del monarca se’n recorda ben poca cosa, la seva reina va deixar per a la posteritat tants escàndols que encara avui dia se la recorda perquè va deixar de cap per avall la cort de Madrid, tot i que allà n’havien viscut de tots colors, començant per les perversions de Felip V i Isabel Farnese, relatades també en aquesta secció.
Lluïsa Elisabet d’Orleans és l’única reina de la qual hi ha documentades les seves relacions lèsbiques. Som partidaris ara i sempre del moviment LGTBI i que tothom faci amb la seva vida sexual el que li vingui de gust però en aquells anys, encara amb l’Església catòlica com a far d’Occident, les corredisses de la reina provocaven tanta incomoditat que Lluís I va ordenar que la tanquessin durant un temps. Corria despullada pels jardins, organitzava orgies amb les criades, bevia exageradament i tenia una afició desmesurada als rots i als pets, sobretot en públic. Entre els trastorns que patia hi havia el de personalitat i també la bulímia, a banda d’una necessitat compulsiva de posar-se a netejar les seves habitacions, fet que no deixava de sorprendre amb tot l’exèrcit d’ajudants de què disposava. No hi devia ajudar el fet que s’hagué de casar amb només 12 anys.
Lluïsa Elisabet d’Orleans, en un retrat de l’època
Abandonada
Quan Lluís I va morir el 1724, Felip V va tornar a ocupar provisionalment el tron, però de Lluïsa, la reina, no sabien què fer-ne. La primera idea va ser tornar-la a Versalles amb els parents francesos, ja que era neta del mateix Rei Sol, Lluís XIV, però allà, que la coneixien, tampoc la volgueren i va morir en solitari i abandonada a Madrid.
Letizia Ortiz, un somni eròtic prohibit
Com fan sovint en Peyu i Jair Domínguez, l’han tornat a fer grossa amb un gag que ha estat finalment censurat o retallat, com vulgueu dir-ho, del seu programa Bricoheroes, a TV3. L’objectiu desitjat –protegir el presumpte honor de la reina d’Espanya– s’ha convertit en un “efecte Streisand” de manual. Tothom ho ha acabat veient per les xarxes i n’ha acabat parlant. En l’escena en qüestió, Domínguez pensa en veu alta un desig excèntric per si fos milionari: “Em cardaria gràcia que me la mamés la Letizia Ortiz.” Segurament la reina pensa el mateix d’algun presentador de televisió. En tot cas, tothom aquí és lliure de pensar si s’han passat de frenada.
Pablo Urdangarin, un Borbó al Palau
Segurament els seguidors del Barça tenen en aquests moments altres problemes al cap que no pas pensar en els joves jugadors de la secció d’handbol. L’últim d’arribar al primer equip té un cognom ben conegut, Urdangarin. Es diu Pablo i és fill de la infanta Cristina i net de l’emèrit. En el seu primer partit amb l’equip professional, amb els pares a les grades del Palau, va fer tres gols i va lluir el dorsal 77 en honor al 7 del seu pare, que encara penja al pavelló blaugrana, tot i que molts no hi estan d’acord.