La monarquia

Pepe Botella

El reg­nat a Espa­nya de Josep I Bona­parte, germà de Napoleó, és un dels exem­ples que il·lus­tra com els espa­nyols (o cas­te­llans, si ens refe­rim a l’antiga corona) s’han entos­su­dit durant segles a ser els més xim­ples del barri. Els ciu­ta­dans, no pre­ci­sa­ment la majo­ria silen­ci­osa, el van rebre com un inútil. Deien que bevia pels des­co­sits –d’aquí el nom de Bote­lla–, que era un ludòpata sense con­trol i que bàsica­ment inau­gu­rava pla­ces a Madrid o forçava l’exèrcit francès a tota mena d’abu­sos. La his­to­ri­o­gra­fia ofi­cial –també l’espa­nyola– ens diu una altra cosa. Volia implan­tar sin­ce­ra­ment un estat més libe­ral, il·lus­trat i, de fet, va ser el pri­mer rei cons­ti­tu­ci­o­nal espa­nyol, o sigui una figura a rei­vin­di­car pel mateix Felip VI, que tant es vanta de la Cons­ti­tució. Bona­parte, per la seva pròpia for­mació, creia en el progrés i la lli­ber­tat com a fona­ments per superar la fos­cor medi­e­val en què vivien encara la majo­ria de cas­te­llans. També va posar els fona­ments del que seria en el futur el museu del Prado. Goya mateix ha estat sem­pre ins­tru­men­ta­lit­zat pel naci­o­na­lisme espa­nyol com a heroi a la rere­guarda de la guerra de la inde­pendència, quan en rea­li­tat va donar suport a algu­nes de les prin­ci­pals refor­mes de Bona­parte i, de fet, aca­ba­ria exi­liat a Bor­deus amb el retorn dels Bor­bons. El mateix Napoleó tenia tant de res­pecte al seu germà que per evi­tar que acu­mulés un gran poder es va que­dar per a ell les províncies de l’actual Cata­lu­nya, que durant un temps van ser, de facto, inde­pen­dents d’Espa­nya, però no de França.

Bote­lla, la riota del poble, va mar­xar, i heus aquí que va arri­bar El dese­ado, Fer­ran VII. El que pri­mer va fer va ser refre­gar-se la Cons­ti­tució del 1812 per un lloc que tots ens podem ima­gi­nar i per­se­guir els libe­rals i il·lus­trats amb el suport, és clar, de l’Església i els sec­tors més reac­ci­o­na­ris, que van tor­nar a ocu­par el poder abso­lut. Va clau­su­rar les uni­ver­si­tats, va supri­mir la lli­ber­tat de premsa i, final­ment, va reins­tau­rar la Santa Inqui­sició. L’Espa­nya dels Bor­bons es tor­nava a sen­tir a gust amb si mateixa.

Josep Bona­parte, també cone­gut com a Pepe Bote­lla, en un retrat de l’època

Ciutat imperial

Quan Catalunya va ser integrada dins l’imperi napoleònic, Barcelona va passar a ser la tercera ciutat més gran sota el control de Napoleó, rere París i Amsterdam. Tot i l’oposició als invasors i el desgast provocat per la guerra, la capital catalana va ser la primera ciutat on es van publicar necrològiques laudatòries arran de la mort de Napoleó.

Pitjor el remei que la malaltia?

Hi ha un conegut acudit popular que ja em va explicar el meu avi: si el timbaler del Bruc s’hagués tocat els collons en comptes del timbal ara seríem francesos. Evidentment, no som francesos però efectivament som espanyols. Tal com va funcionar l’administració francesa a partir de la Revolució i després de Napoleó, el seu objectiu hauria estat convertir Catalunya –hi ha havia plans establerts per fer-ho– en una província més de l’estat més centralitzat del món mundial. Sabem tots què va passar a la Catalunya del Nord. Una altra cosa és si a París se n’haurien sortit, però veient els resultats a Occitània i en altres regions, la resposta em temo que és afirmativa.

França i la república catalana

No només Pau Claris va tenir la idea d’aprofitar-se dels francesos per proclamar una república i separar-se d’Espanya. Espòiler: va sortir malament. Abans que Napoleó proclamés l’imperi i abans de la Guerra dels Segadors, durant el mandat de Robespierre (1793-94), aquest va estudiar la possibilitat d’oferir l’estatus de república independent a Catalunya sota l’empara del govern francès. La societat catalana, però, no estava preparada per posar una guillotina a cada plaça.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor