La monarquia

La llei sàlica

Des de l’edat mit­jana, a Europa va que­dar clar, a través d’un con­junt de lleis pro­mul­ga­des des de temps imme­mo­ri­als, que l’home tenia pri­o­ri­tat en les suc­ces­si­ons monàsti­ques. És allò que amb el temps es va conèixer com la llei sàlica, i que la monar­quia borbònica espa­nyola va adap­tar a la seva manera, pro­vo­cant girs històrics for­mi­da­bles que van aca­bar, afor­tu­na­da­ment diria, amb la impos­si­bi­li­tat que la filla gran de Joan Car­les I, la infanta Helena de Borbó, accedís al tron mal­grat ser l’hereva més gran de la família.

Aquesta és una situ­ació encara no resolta en la teòrica­ment moderníssima i exem­plar Cons­ti­tució espa­nyola. Ha hagut de ser la genètica for­tuna qui ho ha resolt donant als reis dues filles del mateix sexe per evi­tar el drama d’haver d’afron­tar un pro­blema gene­rat per un vell amic nos­tre, Felip V. La culpa, com sem­pre, la tenim els maleïts cata­lans, que ens fiquem allà on no ens dema­nen! Felip V va ser el pri­mer Borbó que va pro­mul­gar la seva pròpia llei sàlica a Cata­lu­nya i a Espa­nya en plena guerra de Suc­cessió (1713), i coin­ci­dint amb el Trac­tat d’Utrecht. Cata­lu­nya encara no s’havia ren­dit, i Bar­ce­lona llui­tava per no caure a les mans dels Bor­bons. Felip V no les tenia totes davant el suport del país a la causa de Car­les d’Àustria i va fer els seus càlculs. En qual­se­vol moment, els nobles cata­lans podien pro­cla­mar un nou comte de Bar­ce­lona i allar­gar el con­flicte. Es va ado­nar que les pri­me­res can­di­da­tes eren dues de les filles de l’empe­ra­dor Josep I –germà de Car­les–, les prin­ce­ses Maria Josepa i Maria Amàlia. I va ser lla­vors quan va tenir la bri­llant idea de crear el seu propi regla­ment de suc­cessió, que dona­ria per sem­pre més pri­o­ri­tat als homes en la línia suc­cessòria.

Un segle més tard (1830), Fer­ran VII, un altre babau, va tenir un pro­blema: no tenia fills mas­cles, només filles, i va deci­dir refor­mar la llei per afa­vo­rir Isa­bel II. El germà, Car­les, lògica­ment, es va sen­tir esta­fat. I així van començar les guer­res car­li­nes. Aquest país no té remei.

La infanta Helena hau­ria pogut reg­nar, però ha que­dat com a figura deco­ra­tiva

Felip VI i l’autobús

Fa uns dies, Espanya va viure una escena per a la qual tal volta no estava preparada. Els reis Felip VI i Letícia van participar en la celebració dels 85 anys de l’empresa municipal de transports de Madrid pujant a un autobús de línia per fer una petita volta amb altres passatgers. La sorpresa, amb tot, va arribar després, quan Felip (53 anys) va confessar als mitjans de comunicació que l’esperaven a la porta que era el primer cop a la seva vida que pujava en un autobús de línia. Ràpidament, les xarxes es van omplir d’imatges del rei exercint d’insospitat nou líder de la classe obrera de Madrid.

El ‘referèndum’

Les grans enquestes que es fan a Espanya sobre tendències socials i polítiques encara no pregunten sobre la república, però GAD3 s’ha atrevit a fer una gran enquesta sobre la necessitat que Joan Carles I torni o no a Espanya. Si ho fa se suposa que serà per respondre davant la justícia. El 38% dels espanyols és favorable al retorn i un 34% demana, si us plau, que no ho faci i que es quedi per sempre més a Abu Dhabi. La resta, gairebé un quart dels enquestats, admet que tant se li’n fot si acaba venint o no. La Zarzuela vol que l’emèrit visiti Espanya abans que s’acabi l’any.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor