La monarquia

Quan els Bécquer afilaven la ploma

Gus­tavo Adolfo Bécquer i el seu germà, Vale­ri­ano, un il·lus­tra­dor dels que fan època, hau­rien estat uns fit­xat­ges excep­ci­o­nals per a aquesta secció que lidero pràcti­ca­ment com a únic com­po­nent. De fet, El Jue­ves, en els seus millors temps, hau­ria pagat el que fos per tenir-los en la seva esbo­jar­rada redacció. Durant el reg­nat d’Isa­bel II, la reina dels Bor­bons més promíscua i sexu­al­ment desen­fre­nada del segle XIX, es van atre­vir a escriure i dibui­xar Los Bor­bo­nes en pelota –no con­fon­dre amb el més recent Els Bor­bons en pilo­tes–, un lli­bre amb il·lus­tra­ci­ons que no ens equi­vo­caríem a qua­li­fi­car en alguns casos com a por­nogràfiques, en què Isa­bel, i tota la cort, apa­reix cari­ca­tu­rit­zada en tota mena de posi­ci­ons sexu­als en vinye­tes que durant decen­nis van ser cen­su­ra­des per incloure qua­li­fi­ca­ci­ons com “el rey con­sorte, pri­mer paji­llero de la corte”.

Isa­bel II queda retra­tada en orgies d’allò més diver­ses amb la par­ti­ci­pació activa de mem­bres del clero. Al marit, Fran­cesc d’Assís de Borbó, se’l dibuixa com a homo­se­xual, que és com el veia la majo­ria de la població. L’obra ha aca­bat sobre­vi­vint a la bibli­o­teca de l’Ins­ti­tut Cer­van­tes de Nova York, ben lluny del rebes­net d’Isa­bel II, l’actual monarca espa­nyol, que també va ser dibui­xat en una postura ben explícita en una revista que va segres­tar el jutge Del Olmo.

Els ger­mans Bécquer van sig­nar l’obra amb el pseudònim de SEM, i els retrats, que van des d’esce­nes satíriques fins a la zoofília més crua, retra­ten la vida sexual dels monar­ques entre el 1868 i el 1869. Algun estudiós de la lite­ra­tura espa­nyola s’ha posat les mans al cap en veure què era capaç de fer un poeta com Bécquer amb les seves rimes, i ha con­si­de­rat que el docu­ment havia de ser obra d’algun agi­ta­dor repu­blicà, com si tots els romàntics de l’època s’hagues­sin de doble­gar al poder esta­blert.

Una de les vinye­tes de Vale­ri­ano Bécquer sobre Fran­cesc d’Assís de Borbó i Isa­bel II

El president calent

Luis González Bravo, president durant el mandat d’Isabel II, és un altre dels honorables que surt despullat literalment al manual. Se’l veu amb una monja franciscana prou coneguda mentre és reclamat pel rei en escenes poc subtils. Cap polític ni conegut membre de la cort s’escapa d’unes vinyetes no aptes per a ànimes sensibles.

L’Espanya sense rei de Galdós

Altres genis de la literatura espanyola no van tenir pietat amb els Borbons, a diferència de tot un Nobel com Mario Vargas Llosa o del més discret Javier Cercas. Ho explicava Jesús Ruiz a El País. En temps encara d’Isabel II, com els que va viure Bécquer, un altre gegant com Benito Pérez Galdós va escriure a España sin rey: “Els Borbons no tenen dues fases, com creuen els historiadors superficials. Aquí i allà és sempre el mateix, un poder arbitrari que uneix el tron i l’altar per oprimir aquest poble infeliç i mantenir-lo en la pobresa i la ignorància.” Galdós es va arribar a entrevistar amb la reina quan estava a l’exili, però ni això va fer que millorés l’opinió que en tenia.

Ortega y Gasset contra Alfons XIII

Un altre dels grans filòsofs i assagistes espanyols, José Ortega y Gasset, va posar el peu al coll a Alfons XIII amb un article incendiari per als monàrquics il·lustrats publicat a El Sol el 1930, en què comparava clarament el règim monàrquic amb una dictadura qualsevol, sobretot per la decisió de posar Dámaso Berenguer, de família alacantina, com a president del govern espanyol, fet que molts consideren el preludi de la unió i la victòria final de les forces republicanes. El text acaba amb una proclama que molts compartim: “Delenda est monarchia”, que prové de la locució llatina Delenda est Carthago (‘Cartago ha de ser destruïda’), atribuïda al militar romà Cató el Vell.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor