Un any a l’oficina
El 2021 la pandèmia ha flagel·lat especialment la casa reial espanyola, que ha malviscut no només per arribar a final de mes sinó fent, com tots nosaltres, llargues cues als centres de salut públics per disposar dels tests i les vacunes necessàries per evitar que el SARS-CoV-2 s’infiltri en un ADN tan privilegiat.
Diguem-ne que ha estat un any de transició, aquesta paraula que tant agrada als llepaculs dels Borbons i que encara justifica les malifetes fetes, les presents i les que vindran. I parlant de transició: Joan Carles I, per molt emèrit que sigui, ha viscut com un rei a Abu Dhabi lluny del soroll “republicà” sobre llargues investigacions judicials. Amb la pandèmia pel mig, Felip VI i Letícia encara han tingut menys feina –i això sí que és notícia– que els anys anteriors. Visca el teletreball!
Ningú ha reclamat que davant la crisi social el pressupost per mantenir el seu ritme de vida hagi de ser retallat considerablement. Fins i tot els partits republicans han passat per l’adreçador, ERC, Bildu, el PNB, Podem, etc. Fruit d’aquesta política en què tot s’hi val, la infanta Elionor ha pogut anar-se’n a estudiar a un dels col·legis més luxosos d’Europa i ho ha fet fins i tot fora de la UE –quin gran exemple–, al País de Gal·les, una de les pàtries del Brexit.
Entre els parents més propers, els fills de la infanta Elena, Victòria Federica i Froilà, han continuat “regnant” a la seva manera en la nit madrilenya aprofitant que és la capital de la “llibertat” gràcies a Isabel Díaz Ayuso. És la gran ciutat amb més morts d’Europa però, tots tranquils, cap membre de la casa reial està en perill. Sofia, l’àvia, continua en parador desconegut, tot i que algunes llegendes urbanes la situen a Londres, concretament a Harrods.
Corinna i Villarejo han estat secundaris de luxe, actors imprescindibles perquè l’espectador pugui somriure de tant en tant mentre segueix la trama borbònica. Entre els espectadors de luxe, Urdangarin, ja lliure i enganxat a La casa de papel pensant “quina colla d’amateurs”.
Felip VI, en el seu discurs de Nadal, una de les poques obligacions que li queden
Igualtat
Un any més i la Constitució continua tancada amb pany i forrellat. Felip VI l’ha defensat en el seu últim discurs com a eina que ha sostingut la convivència però no ha citat, és clar, que un dels seus articles va permetre que fos escollit rei al davant de la seva germana. En el mateix discurs ha parlat dels drets de les dones, i els babaus d’arreu, aplaudint.
El-Assir, fugat i company de l’emèrit
No només de dones es fa acompanyar Joan Carles I en el seu exili daurat. L’últim nom que ha sorgit en els mitjans és el de Marta Gayá, eterna amant en els temps d’esplendor del monarca. Ara també manté una amistat molt duradora a Abu Dhabi amb un dels comerciants d’armes més buscats a Europa, Abdul Rahman el-Assir. L’home, que va fugir d’Espanya quan Hisenda li reclamava 15 milions d’euros, va escapar-se teòricament a un lloc desconegut fins que finalment se l’ha vist amb Joan Carles en un paradís ben terrenal. Tots dos eren grans aficionats a les grans caceres i El-Assir va ser clau en moltes operacions de venda d’armes a països àrabs.
Flandes clava una altra pica a Espanya
El Tribunal d’Apel·lació belga ha tornat a recordar als amics de l’Audiencia Nacional que el delicte d’injúries a la corona és un vestigi de la inquisició medieval i, per tant, l’extradició de Valtònyc només tindrà lloc en els somnis humits que deuen compartir Lesmes, Llarena, Marchena i Lamela. El cantant mallorquí pot dir el que li vingui de gust, com ara el “puta Espanya i mori el Borbó” que va deixar anar en el programa de ràdio més escoltat a Catalunya. Que passi el jutge següent.