La monarquia

Porten coses a (tota) la gent

Els Reis d’Ori­ent, diu la cançó, por­ten coses a tota la gent. Jo no diria tant. De fet, a la Bíblia van por­tar regals només a una per­sona, un jueu cone­gut més enda­vant com a Jesús i altres noms que no venen al cas. Han pas­sat dos mil anys i ses majes­tats de la península Aràbiga encara són entre nosal­tres. Han can­viat, això sí, pro­ba­ble­ment les races, la savi­esa i els objec­tius. Ja no cal fer con­tents els més petits ni com­prar boti­far­res o gots de vi. Els sig­nes dels temps.

Si una bíblia d’aquí a dos mil anys escriu sobre els pode­ro­sos monar­ques del desert que por­ten feli­ci­tat a mol­tes llars, hi ha alguns favo­rits. El pri­mer, Sal­man de l’Aràbia Sau­dita. Més enllà de tor­tu­rar els dis­si­dents i, quan cal, fer-los des­a­parèixer, la seva família és la que va dei­xar sota l’arbre de La Zar­zu­ela 100 mili­ons d’euros. Ningú ha sabut ben bé per què, però no es pre­gun­ten aques­tes coses a ses majes­tats.

L’altre can­di­dat a la poste­ri­tat és Kha­lifa bin Zayed, l’emir i monarca d’Abu Dhabi. Té una for­tuna de 18.000 mili­ons de dòlars, però no la vol tota per a ell. Casu­a­li­tats de la vida o no, també ha rega­lat de tot i més al seu nen pre­fe­rit, tot i que té 83 anys. L’emèrit espa­nyol s’ha allot­jat durant mesos a l’Emi­ra­tes Palace i el 2011, en una de les visi­tes al país per assis­tir al Gran Premi de Fórmula 1, va rebre dos models Fer­rari de luxe. Pel que diuen, tracta totes les cases reials amb la mateixa moneda, una pluja dau­rada (amb perdó) d’obse­quis de tota mena. Quina mania que tenen els reis de fer-se regals entre ells men­tre els nens de tot el món estan el 5 de gener en mans sovint d’una classe obrera més esqui­lada que una ove­lla ren­tada.

El ter­cer rei és Tamim bin Hamad al-Thani, l’emir de Qatar. A Cata­lu­nya algú podria dir que, en comp­tes de rega­lar, va robar Messi. Però els nens de París estan més con­tents que un gínjol.

El príncep hereu de l’Aràbia Sau­dita, Moha­med bin Sal­man, amb el rei emèrit espa­nyol

Els patges

Els reis no poden voltar el món en una o mil i una nits. D’això ja se n’encarreguen els seus ajudants, que curiosament solen viure lluny de casa, com el famós Nasser al-Khelaïfi, president del PSG, l’home que inverteix milions i milions de dòlars en tota mena de negocis. Alguns diuen que ho fa per generositat, però les borses no diuen el mateix.

Cap de les forces desarmades

Felip VI, a banda d’exercir les funcions de rei d’Espanya, passa per ser també el cap de les forces armades i de tant en tant exhibeix els galons. Aquesta setmana ho ha fet, per exemple, en un d’aquests actes tan rancis que agraden a Madrid, la Pasqua Militar, en què se celebra un dels pocs èxits militars que es recorden d’Espanya, la victòria contra els britànics a Menorca el 1782. Ara bé, va caldre la col·laboració de França, si no allò hauria acabat com Cuba o pitjor. En general, l’exèrcit espanyol i per tant el seu cap ja no pinten res en el panorama occidental. Els soldats inflen el pit quan apaguen un incendi o lluiten contra un volcà. Fins aquí han arribat.

Un aniversari en solitari

Joan Carles I va fer 84 anys el dia 3 i ho va celebrar encara en el seu propi “exili”, ja que no s’atreveix a tornar sense el permís del seu fill i del govern. Ha transcendit que està fins al capdamunt que ningú li faci cas i que el títol honorífic d’emèrit només serveixi perquè els plebeus en facin befa. A la seva festa sorpresa als Emirats, no s’hi van presentar ni tan sols les infantes Elena i Cristina, havien d’agafar un avió el mateix dia però el viatge va ser cancel·lat per motius desconeguts. Pobre home.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor