Al servei de sa majestat
Félix Sanz Roldán torna a estar de moda. L’espia i militar que més poder va aglutinar mentre va ser cap del CNI –la casa, com en diuen–, va fracassar amb estrèpit a Catalunya en l’atemptat del 2017, ja fos per connivència, com l’acusa Villarejo, o per ser incapaç de veure’l venir i aturar-lo. Més enllà de les opinions, un dels fets que sí que s’han demostrat és que amb l’excusa de protegir el rei i la seva família –recordem que aquesta secció es diu “La monarquia”– ell va crear una secció al CNI anomenada Defensa de los principios constitucionales que incloïa la defensa a gairebé qualsevol preu de Joan Carles I i el seu successor, en aquell moment ja nomenat, i de tots els afers relacionats amb el “separatisme”. El CNI no va trobar ni les urnes, però aquesta ja és una altra història.
Sanz Roldán, tot i que està oficialment retirat com a espia i militar, és un dels homes que ha visitat Joan Carles als Emirats i que ha fet gestions perquè el seu retorn sigui, en termes mediàtics, pacífic. Ell mateix ja va ser qui el va convèncer que abdiqués després que, en una altra mostra d’incompetència, se li escapés de les mans la cacera a Botswana i no interceptés a temps les fotos amb l’elefant. Sanz Roldán també va ser l’encarregat de viatjar a Londres per recordar a Corinna que amb les coses de palau no s’hi juga, un altre tret per la culata. Certament, Villarejo, enemic declarat de Sanz, va ser més viu i va filtrar les gravacions de l’amant del rei. La denúncia d’amenaces del CNI continua viva a Londres.
Sanz Roldán, després de treballar per una transició entre reis que evités qualsevol canvi constitucional (ni una coma) va començar a buscar una sortida, però en el seu currículum també hi figura la investigació amb fons públics de tots els implicats en el cas Nóos i la possible injecció d’hormones a Joan Carles per frenar el seu irrefrenable desig sexual. A Espanya el poder polític i mediàtic té Sánchez Roldán en un altar, però més aviat sembla un fracassat en tots els sentits.
Sanz Roldán, abans d’intervenir en una comissió d’investigació per l’afer Corinna
Càmeres arreu
Una de les funcions principals del CNI i del CESID aquests darrers quaranta anys ha estat espiar, sobretot les amans i amigues dels dos reis. Amb Joan Carles I, se’n va fer un fart. Els espies també van haver de fer llargs desplaçaments per vigilar les aspirants a reina. N’hi va haver als EUA, a Noruega i a Mallorca, abans que la corona caigués sobre Letícia.
Pedro Sánchez ‘confina’ Felip VI
Una de les últimes polèmiques a Madrid l’ha provocat el viatge que Pedro Sánchez farà al febrer a l’Expo de Dubai, sobre el qual el govern ha explicitat clarament que no vol Felip VI al seu costat. Certament, alguns es queixen que si el rei ja no participa ni tan sols en aquests viatges de caràcter econòmic, ja només li quedarà fer el discurs de Nadal. Acostar-se, amb tot, als Emirats amb l’emèrit per allà rondant és un perill de primer ordre per al president espanyol, perquè per bé o per mal haurà de fer front a qüestions delicades sobre la situació d’un senyor que, de fet, té amics, i molt poderosos, entre els obscurs personatges que remenen les cireres en aquesta zona del planeta.
El CNI i Bàrbara Rey
Abans que Félix Sanz Roldán arribés al CNI, el comandament principal va ser per a Alberto Saiz, que va ser el pobre home que va haver de gestionar el famós xantatge que Bàrbara Rey va fer a Joan Carles I amb uns vídeos de contingut sexual suposadament poc edificant. Almenys això diu la llegenda. Amb tot, Saiz acabaria confirmant a Salvados que una de les missions de l’espionatge espanyol va ser assegurar-se que Rey no parlés ni mostrés res del que tenia. No li van ingressar milions a Suïssa, que hauria estat molt descarat, però es van assegurar, això sí, que no li faltés mai feina als canals autonòmics controlats pel PP amb el vistiplau de José Bono.