Les ‘joies’ de la corona
Coneixent l’insaciable historial amorós i sexual de Joan Carles I, costa creure que des dels anys vuitanta l’emèrit circuli per aquests mons de deu sense una part del testicle esquerre, un dels òrgans més usats en la seva activitat quotidiana, sobretot des del moment que Felipe González li va donar carta de llibertat per dedicar-se a les seves coses i oblidar tant com pogués l’activitat diplomàtica o política. Simplement, havia de dissimular que el matrimoni amb Sofia encara resistia.
L’accident va tenir lloc el gener del 1983 durant unes vacances nadalenques a la famosa estació alpina de Gstaad. Hi va anar acompanyat d’una de les seves múltiples amants i amb amics de l’alta societat que compartien la seva passió per les festes i el sexe. El rei va relliscar sobre una placa de gel, es va trencar la pelvis i un testicle va quedar malferit sense remei.
Les pilotes de rei tornarien a ser notícia quan un paparazzi va vendre a una revista italiana les fotografies del monarca sense roba a la coberta del Fortuna. El títol del reportatge era prou explícit: “Les joies més ben guardades de la corona espanyola.” La revista no va poder passar la frontera, però tothom en parlava. La Casa del Rei fins i tot es va defensar recordant l’operació al testicle i la teòrica necessitat del monarca de prendre el sol per prescripció mèdica. Alguns periodistes i escriptors dels mitjans espanyols ho van aprofitar per assegurar que les fotografies demostraven que Joan Carles I tenia l’“asta reial” ben ferma o l’“entrecuix” en bones condicions.
El mateix ministre d’Afers Exteriors de González, Paco Fernández Ordóñez, va recomanar que no es prenguessin accions legals contra la revista per evitar un efecte Streisand de manual. Va recordar, a més, que l’única manera d’evitar fotografies com aquelles era “no anant despullat!”.
Joan Carles I, quan encara tot li estava permès dins i fora de La Zarzuela
‘Esquí’ de fons
Una de les coses que els fills del rei van aprendre ben aviat és que hi havia activitats de Joan Carles que eren eufemismes catedralicis. Quan deia que anava a caçar, navegar o esquiar sabien que, en realitat, mantenia una diversió desenfrenada que Sofia li permetia i que el pobre Sabino Fernández Campo organitzava evitant qualsevol escàndol.
Desigualtat salarial i discriminació sexual
Una de les batalles del nostre temps és que els homes i les dones cobrin igual per fer la mateixa feina. Què passa, però, a la institució que hauria de ser la més modèlica dels nostres amics espanyols? El sou del rei s’enfilarà aquest 2022 a 259.000 euros i el de la reina, a 142.000. Primer de tot, felicitats als premiats! Segon, per quina raó Felip cobra més del doble si tots dos tenen el títol de sa majestat? Potser perquè Letícia és periodista i això li rebaixa la categoria? Perquè la sang dels Borbons que porta Felip VI té un plus que desconeixem? Perquè un home és més que una dona? Perquè els reis no tenen sindicats? Perquè a la reina (tan feminista que és) ja li sembla bé?
La solitud del corredor de fons
Als programes del cor circulen noves teories sobre per què Iñaki Urdangarin va caure als braços d’Ainhoa Armentia, companya a la seva nova feina a Vitòria, una relació que ha provocat un daltabaix en el seu matrimoni amb l’infanta o antiga infanta, ja no ho tenim clar, Cristina. “La solitud a la presó va esdevenir insuportable”, ha dit un dels seus advocats per justificar la seva actitud. Ell mateix va triar la presó de dones de Brieva i viure en un mòdul sense ningú més. D’alguna manera s’havia de desfogar. Ho entenem tots.