L’oligarca
Aquests dies tots parlem dels amics de Putin i de la vida que porten, normalment enriquits fins al límit de les seves possibilitats. Són forjadors i sustentadors del règim amb possibilitats de gaudir de palaus gegantins arreu del planeta quan hi ha dificultats, com ara, en la seva pròpia terra. Aprofitant precisament que gairebé tots tenim la mirada posada en la invasió russa a Ucraïna, a Espanya hi ha hagut una victòria incontestable d’un exèrcit més invisible, tot i que coneixereu els seus ocupants per les togues fosques i brillants que llueixen sempre davant dels poderosos per mostrar servitud i davant dels febles per tot el contrari, atemorir-los.
A Espanya no hi ha major oligarca que el gran Borbó. Ja hi pot haver mig país indignat, compungit, alertat o amb la mosca a l’orella per l’acumulació de riquesa digna d’un Abramóvitx qualsevol o del senyor de Gazprom. Com se suposava que havia d’actuar l’Estat davant l’allau de sospites, proves i acumulació d’acusacions vers Joan Carles I? Sobretot, fent veure que feia alguna cosa perquè l’opinió pública tingués la sensació que estava protegida pels que abusen del seu poder. A la pràctica, la justícia és com Rússia i Joan Carles I, com Bielorússia. Intocable. La fiscalia general agafa els possibles delictes de l’emèrit i ens diu: “Mireu, segurament el senyor tenia la mà llarga, però entre la prescripció dels delictes, la inviolabilitat dels mateixos i el merder que suposa remenar la merda d’alguns paradisos fiscals, doncs millor ho deixem.”
No ha calgut ni que el pare i esperit sant del règim torni a Espanya a declarar. Deixem-lo que visqui en pau als Emirats Àrabs, país que igual que Rússia també ha bombardejat aquest 2022 un estat sobirà com és el Iemen amb el suport logístic d’armes venudes per l’Estat espanyol des de fa dècades gràcies a les seves pròpies gestions. Molts republicans espanyols ens diuen que el càstig a l’emèrit serà moral. Amb les butxaques plenes i el futur de la família assegurat, segur que està molt preocupat.
Putin, lliurant la màxima distinció del Kremlin a Joan Carles I
Inviolabilitat
La fiscalia parla de la inviolabilitat del rei com si fos mala sort. De la seva nota, en què s’admeten activitats delictives, es desprèn un aire de mala sort o d’haver arribat tard, però ningú fa res per canviar-ho. Felip VI i la futura reina Elionor gaudeixen i gaudiran dels mateixos privilegis medievals. Acumular riquesa sense que ningú pugui fer-hi res.
Urdangarin ja ‘treballa’ al Barça
Aquests dies s’ha vist Iñaki Urdangarin pel Palau Blaugrana. Tothom va pensar primer que Laporta s’havia tornat boig i l’havia fitxat, però resulta que l’antic duc de Palma està fent un curs de coaching i el club li permet fer les pràctiques amb l’equip d’handbol. Costa d’imaginar Urdangarin donant lliçons de valors esportius o de qualsevol altre tipus a un grup de joves o de persones adultes, però vinga som-hi, que la casa és gran! Qui li ha obert les portes és Enric Masip, adjunt a la presidència i antic company seu a l’equip d’handbol. Un dels fills del cunyat del rei, Pablo, ja juga al segon equip del Barça i ha debutat amb el primer equip en la lliga.
Froilà reclama el tron nocturn a Madrid
El fill de la infanta Helena ja té 23 anys, però la maduresa no acaba de tenir un efecte determinant en la seva fama de príncep de les tenebres. És precisament a les nits quan apareix la seva imatge més real. La seva última gesta va tenir lloc un dimecres en una popular discoteca de Madrid al costat de coneguts personatges televisius. Els testimonis van explicar que Froilà anava tan passat de voltes que va pujar a la tarima i amb un dels canons d’escuma va llançar una gran quantitat de diòxid de carboni als altres convidats de la festa fins que va ser expulsat pels serveis de seguretat. Va anar a dormir? No. La festa va seguir en una altra discoteca.