El número 13
Diuen que Alfons XII va fer perjurar a la reina Maria Cristina que l’hereu esperat, si era noi, es diria Ferran, per evitar la malastrugança d’un Alfons que hagués de lluir el número 13. La regent, contra la voluntat del difunt, va tirar pel dret i la història acabaria donant la raó al seu pobre marit, ja que la República s’acabaria obrint pas enviant-lo a un exili permanent. Però això no va ser tot.
La malastrugança començaria molt abans, amb l’elecció de la reina consort, Victòria Eugènia de Battenberg. Com passava sovint en les cases reials europees, en què els parents es casaven entre ells mateixos per sobre de les seves possibilitats, la nova reina era portadora del gen hemofílic. Dos dels quatre fills mascles nascuts vius van heretar la malaltia. Gonçal va morir als 19 anys en un accident al Tirol austríac i el que havia de ser l’hereu, un altre Alfons, va ser circumdat. Va renunciar al tron però no a allò que més bé fan els Borbons, una vida desacomplexada que el va portar a Cuba, on es va casar amb una esvelta cubana amb la qual va compartir la bona vida, les aficions nocturnes i un tren de vida que l’infant no va poder mantenir. La cosa va acabar en divorci, però Alfons ja tenia substituta: l’escultural model Marta Rocafort, una altra cubana escultural d’origen català. La relació, depravada segons alguns, va portar Alfons XIII a retirar-li l’assignació econòmica. La model el va acabar abandonant però ell va seguir amb una vida marcada per les drogues i l’alcohol fins que una nit, sortint d’un club de Miami, un cotxe el va matar.
El segon dels infants, Jaume, va quedar sordmut amb 3 anys. La renúncia al tron estava cantada. Es va casar amb una aristòcrata vinguda a menys, Manuela Dampierre. De la seva relació es van explicar horrors sobre les apetències sexuals de Jaume, fins al punt que la dona va quedar traumatitzada i la parella va acabar vivint separada. El tercer aspirant al tron va ser Joan de Borbó, però ho sabem tots, es va quedar amb les ganes.
Alfons XIII i Victòria Eugènia
I Lecquio, pel mig
Lluís SimónUna de les filles d’Alfons XIII, Beatriu, s’acabaria casant amb Alessandro Torlonia, financer de reputació discutible amb un títol comprat. La filla primogènita d’aquest casament, Sandra, es va escapar de casa per casar-se amb el comte Lecquio, amb qui va tenir el fill que acabaria triomfant a Crónicas marcianas a través de Xavier Sardà.
Elefants a l’habitació
Aquesta setmana hem “celebrat” els 10 anys del primer episodi en què Joan Carles I va veure com trontollava el seu imperi. I va ser per un cas de corrupció? Doncs no. No va ser l’aleteig d’una papallona en una jungla tropical a la Xina sinó una caiguda del monarca mentre la seva bala sortia disparada cap a un pobre elefant a Botswana. Això, és clar, i la imatge que va acompanyar la seva suposada gesta al davant del pobre animal. Però aquest no era l’únic elefant a l’habitació de La Zarzuela. A partir de llavors Corinna Larsen va passar a ser un personatge públic. De fet, ell mateixa va fer gestions per repatriar el monarca. Va ser, però, l’últim favor que faria a un rei que ja estava condemnat.
El Borbó “supervivent”
Tenir qualsevol relació familiar amb els Borbons encarada dona rèdits a Espanya sobretot en la premsa del cor –la que queda– i en programes d’entreteniment diversos. L’últim a treure el cap ha estat Ignacio de Borbón, un suposat rebesnet de Lluïsa Enriqueta de Borbó i descendent d’alguns monarques com ara Carles V o Felip V. És cosí llunyà de Felip VI i amb això ja n’ha tingut prou per colar-se en el circ de Kiko Matamoros, Anabel Pantoja i companyia. De professió, ell mateix diu que és model i que vol ser reconegut pels seus “propis mèrits”. Sense comentaris.