La monarquia

LA PROMESA REIAL

A les seves memòries, el polític Fran­cesc Cambó dona compte d’una entre­vista que va man­te­nir amb Alfons XIII. La tro­bada es va pro­duir el 15 de novem­bre del 1918, en un moment extre­ma­da­ment com­plex per a la monar­quia. Segons recorda, Alfons XIII estava pre­o­cu­pat per “la situ­ació d’Espa­nya i els perills que podia córrer la seva corona i la seva dinas­tia [...]. El rei temia que un esclat revo­lu­ci­o­nari es produís a qual­se­vol moment”. L’exem­ple de les grans monar­quies euro­pees no resul­tava gens tran­quil·lit­za­dor. En pocs mesos havien cai­gut el tsar de Rússia i els empe­ra­dors d’Ale­ma­nya i Àustria. El rei, doncs, estava neguitós, espe­ci­al­ment per la situ­ació social que es vivia al nos­tre país, que equi­pa­rava a la de Rússia: “Jo temo que vin­gui un esclat revo­lu­ci­o­nari a Cata­lu­nya; que els obrers s’ajun­tin als sol­dats i es creï a la capi­tal cata­lana una situ­ació anàrquica, pròleg de l’anar­quia a tot Espa­nya.”

Per evi­tar aquesta revo­lució, Alfons XIII va plan­te­jar a Cambó una pro­posta sor­pre­nent: “No veig més manera de sal­var la situ­ació tan difícil que satis­fer d’un cop les aspi­ra­ci­ons de Cata­lu­nya, perquè els cata­lans dei­xin de sen­tir-se en aquest moment revo­lu­ci­o­na­ris i relli­guin la seva adhesió a la monar­quia [...]. Cal que hom doni l’auto­no­mia a Cata­lu­nya imme­di­a­ta­ment.” Alfons XIII fins i tot va menar pressa a Cambó: “Cal que vostè vagi a Bar­ce­lona de seguida per pro­vo­car un movi­ment que dis­tre­gui les mas­ses de tot propòsit revo­lu­ci­o­nari.”

Si fem cas a la versió de Cambó, l’única de què dis­po­sem, aquest ja tenia presa la decisió d’impul­sar la cam­pa­nya a favor de l’auto­no­mia abans de la visita reial. Les for­ces cata­la­nis­tes tenien la con­vicció que, amb la victòria ali­ada en la Gran Guerra i els 14 punts de Woo­drow Wil­son, era “arri­bada l’hora de Cata­lu­nya”. Com és prou sabut, a l’hora de la veri­tat el rei es va desen­ten­dre d’aque­lla “pro­posta”, sobre­tot quan la pressió popu­lar, en forma de boi­cots i mani­fes­ta­ci­ons, s’hi va pro­nun­ciar en con­tra. I l’auto­no­mia no arri­ba­ria fins a la cai­guda del monarca.

Alfons XIII i Fran­cesc Cambó, durant la jura de minis­tres del 1918

L’ensabonada d’Alfons XIII

Un dels biògrafs de Cambó, Jesús Pabón, ens ofereix una versió diferent de l’entrevista entre el polític i el monarca. Segons aquest, Alfons XIII hauria assegurat: “L’autonomia catalana ja no espanta a ningú. Vostè l’ha fet possible amb la seva gestió a Foment.” Un mal vaticini.

EL PATRIOTISME DE FRANCESC CAMBÓ

El 8 de setembre del 1918 els reis d’Espanya, Alfons XIII i Victòria Eugènia, van participar en els actes de commemoració de la batalla de Covadonga i en la inauguració del Parque Nacional de la Montaña de Covadonga. L’autoritat que va generar més expectació va ser el ministre de Foment, el català Francesc Cambó. Quan es va donar a conèixer la seva presència en aquella jornada, un prohom del partit conservador va afirmar: “Ningú millor que el més significat deixeble de Prat de la Riba per assistir a l’acte que s’ha de celebrar al tros de terra espanyola que més animosament parla de la unitat de la pàtria.” El líder de la Lliga, conscient del simbolisme de l’indret, va pronunciar un abrandat discurs patriòtic i va afirmar: “La reconquesta iniciada a Covadonga no va acabar a Granada. Encara resta molt per reconquerir i cal fer una nova croada.”

LA REACCIÓ DE LA PREMSA

L’endemà, la major part de la premsa es va felicitar per “l’espanyolisme del polític catalanista” en l’acte de Covadonga. Tot i això, alguna publicació conservadora, com ara El Debate, no va poder evitar demanar a la resta de mitjans que reflexionessin sobre “l’abast i el veritable valor gramatical i científic de les paraules de Francesc Cambó”. Després d’una acurada anàlisi del discurs, frase a frase i lletra a lletra, el periodista arribava a la conclusió que el discurs del ministre de Foment incidia en “les confusions de sempre”. I va destacar: “En cap moment del discurs ha utilitzat el concepte de «pàtria espanyola» i quan es refereix a Espanya l’anomena de manera precisa o li avantposa la paraula estat.”

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.