El reial cinema pornogràfic
Alfons XIII és conegut com “el rei playboy”. El malnom fa referència a les prolífiques aventures extramatrimonials, que res tenen a envejar a les del seu pare, Alfons XII, o a les del seu net, Joan Carles I. Però el pseudònim també ve a compte per haver estat un dels pioners del cinema pornogràfic a l’Estat espanyol. De fet, una “activitat” està estretament vinculada amb l’altra.
L’historiador Eduardo Juárez, que s’ha dedicat a resseguir aquesta activitat, conclou que el monarca “probablement tenia addicció al sexe”. Per evitar tacar la seva imatge, va utilitzar el comte de Romanones per fer d’intermediari amb la productora barcelonina Royal Films, fundada el 1915 pels germans Ramón i Ricardo de Baños i que es va dedicar en cos i ànima a subministrar cinema pornogràfic a la casa reial. Segons sembla, el monarca no es limitava només a produir aquestes cintes, sinó que també donava idees i arguments per a les cintes; i fins i tot participava en els castings a les actrius protagonistes. Vaja, que controlava tot el cicle. En uns moments en els quals aquest tipus de pel·lícules estava prohibit, el recorregut de les cintes reials era molt curiós: anaven del Palau Reial al Barri Xinès de Barcelona.
La productora Royal Films va arribar a rodar fins a 70 pel·lícules encarregades pel monarca, però només se n’han conservat tres: Consultorio de señoras, El ministro i El confesor, totes aquestes gravades entre el 1915 i el 1925. Després de la mort d’Alfons XIII, es va ordenar la destrucció de les cintes, però els germans Baños van conservar algunes còpies. Molts anys després, algunes d’aquestes es van localitzar en un lloc ben particular: un convent. Actualment formen part de l’arxiu visual de la Filmoteca Valenciana i algunes es poden trobar fàcilment a través de YouTube.
Una postal. Alfons XIII, amb la seva dona, Victòria Eugènia
Del Palau Reial al Barri Xinès
Alfons XIII va fer instal·lar una sala de cinema al Palau Reial, en la qual convidava el seu cercle d’amics més íntims. En uns moments en els quals aquest tipus de cinema estava prohibit, les pel·lícules només es podien visionar al Palau Reial i al Barri Xinès de Barcelona en sessions golfes.
Un rei sense família
La justícia britànica no creu que Joan Carles I formi part del “nucli familiar” del rei. La Cort d’Apel·lacions del Regne Unit ha fet pública aquesta setmana una resolució en la qual assenyala que “no és concebible que el demandat sigui descrit com a part de la casa del rei”. I ho justifica d’aquesta manera: “No viu amb el seu fill (fins i tot ni en el mateix país) ni juga cap paper de suport en el seu treball.” En la vista celebrada fa una setmana, el lletrat de l’emèrit, Timothy Otty, va insistir en el concepte de “casa reial” per justificar el rol de Joan Carles i apuntar que tot el que faci continua afectant l’actual cap de l’Estat. El periple judicial de l’emèrit a Londres, doncs, continuarà tot esperant què decideix el Tribunal d’Apel·lacions sobre la immunitat.
Una querella de pel·lícula
La querella de Corinna contra l’emèrit té fragments propis d’una sèrie de Netflix o d’una pel·lícula de Hollywood. El memorial de greuges per justificar els càrrecs d’assetjament, difamació i vigilància il·legal inclou alguns episodis delirants, com ara l’aparició d’un forat a la finestra del dormitori de l’examant la nit del 21 de juny del 2017 i els trets que van destrossar completament la cambra de seguretat de la porta principal de la seva residència a Chyknell Hall, al comtat de Shropshire (Anglaterra). Corinna també revela que la relació amb Joan Carles va acabar el 2009, quan va descobrir que aquest la feia seguir amb altres amants, tot i assegurar-li que només es volia casar amb ella. Des d’aleshores, l’emèrit es va dedicar a cortejar-la i va fer-ho a través de substanciosos regals, entre els quals els coneguts 65 milions d’euros.