Quina creu!
Catalunya és el país de les eternes polèmiques. Si no en tenim, en busquem. Som parits així, però endavant les atxes!
Tenim, per exemple, el Front Nacional de Catalunya, que vol que la bandera de la creu de Sant Jordi o l’escut sigui l’oficial del país, ara o si algun dia som independents. Hi tenen tot el dret, diran alguns. La qüestió és que molts altres consideren que aquest és el partit feixista oficial de l’independentisme, l’extrema dreta més nostrada –també ho diuen de Laura Borràs i els seus seguidors, a veure si s’aclareixen!– Però tornem al tema principal, que hem vingut aquí a parlar de temes monàrquics, que és el que toca.
L’ús per part d’algunes institucions de la bandera i l’escut amb la creu de Sant Jordi com a símbol oficial ve de lluny. Era l’emblema dels almogàvers de Pere el Gran, i quan va néixer la Diputació del General (1289), antecedent de la Generalitat, la creu ja n’era el símbol principal juntament amb una corona que assenyalava Barcelona, des que així ho va decidir Pere el Cerimoniós, com a residència dels monarques de la corona d’Aragó. Ep!, ara, però, som republicans i d’això res de res. L’heraldista Armand de Fluvià indica que en un hipotètic estat independent o federació que reunís tots els Països Catalans, el Principat hauria de tenir la creu de Sant Jordi ben visible al costat de la senyera per diferenciar-se dels altres territoris.
El 1714, amb la caiguda de Barcelona, Felip V va requisar la bandera de Sant Jordi com a trofeu de conquesta. Amb tot, la creu s’ha mantingut fins ara com a símbol de la ciutat, fins i tot en l’època franquista, i ara sobreviu en un fons amb la senyera però ja sense cap corona que representi els reis espanyols o els antics sobirans de l’Aragó.
La reivindicació que fa de l’escut l’FNC –així es pot veure en tots els seus perfils a les xarxes socials–, obre el meló sobre què s’hauria de fer amb un símbol que també té un fons religiós, ja que no deixa de ser una creu. El govern ja li ha posat el dit a l’ull.
Un aficionat de la selecció anglesa, amb la Union Jack, que porta la creu de Sant Jordi
En nom de crist
És ben sabut que els mercenaris contractats per la corona d’Aragó i els reis catalans també usaven la creu al seu escut com a símbol. La Gran Companyia Catalana, autora de la tempestuosa venjança catalana a Grècia, va lliurar una guerra, segons va documentar Ramon Muntaner, contra tot el que quedava de l’imperi romà d’occident.
Sorpresa en la tercera samarreta del Barça
La tercera samarreta del Barça, estrenada dimecres en l’amistós contra el City al Camp Nou, ret un homenatge, precisament, a la creu de Sant Jordi, aprofitant que el club va rebre fa trenta anys el guardó amb el mateix nom. Amb aquest gest sembla que s’esvaeix la polèmica per la qual petits sectors reclamaven un canvi en l’escut del club per les connotacions religioses que representa la creu, tot i que es va inspirar en l’escut de l’ajuntament de la ciutat. No és, això sí, un símbol neutral ni aquí ni en cap lloc del món, ja que en alguns països musulmans, on el club fa negocis, la creu encara s’entravessa en els sectors més radicals.
L’imperi que va dominar el món
La creu de Sant Jordi no és un producte eminentment català. Els genovesos ja la portaven en el segle XI, i els anglesos la van posar als seus vaixells per navegar pel Mediterrani i més tard va esdevenir la insígnia de la seva marina i el símbol principal de la bandera d’un país que va colonitzar terres als cinc continents. L’imperi romà, en els seus últims dies, també la va usar, i ara mateix la creu és la bandera nacional de Geòrgia i apareix als escuts de ciutats com Londres, Milà i Mont-real.