La monarquia

Carles III de Gibraltar

Entre el munt de pla­nes i hores amb què els mit­jans espa­nyols ens han cobert i s’han cobert de glòria des de la mort d’Eli­sa­bet II i l’ascens al tron de Car­les III, s’ha pas­sat de pun­te­tes pel gran ull de poll que l’Estat té a la Península des del Trac­tat d’Utrecht: Gibral­tar, o the rock, com en diuen els angle­sos. Car­les és també el nou rei d’un dels ter­ri­to­ris d’ultra­mar més pre­uats de la corona britànica. A Madrid encara cou el viatge de noces de Car­les i Diana, que van començar a Gibral­tar. Sacri­legi!

Per­dre el penyal va ser el preu que va pagar el pri­mer Borbó rei d’Espa­nya, Felip V, per evi­tar una des­feta a Cata­lu­nya en la guerra de Suc­cessió. Com a símbol de la der­rota, a Gibral­tar n’ha que­dat la badia dels Cata­lans, una altra espina per a la corona, ja que els recorda d’on venien alguns dels sol­dats que van pren­dre la zona en favor de les tro­pes britàniques.

Car­les III pot ser un poca-solta de cam­pi­o­nat, però gau­deix de tot el nos­tre suport en el con­flicte amb els espa­nyols. És més, sem­pre que els governs de torn a Madrid han dema­nat una taula de diàleg per la qüestió, els han enviat a pas­tar fang, per no dir que els resul­tats dels referèndums dels habi­tants del penyal han con­fir­mat allò que tots voldríem, posats a triar: és molt millor ser britànic que espa­nyol.

És veri­tat que la casa reial britànica va dei­xar els cata­lans més pen­jats que un porc en un escor­xa­dor amb el cone­gut Pacte de Gènova i el “cas dels cata­lans” (1705), però també és cert que els Wind­sor d’ara no tenen res a veure amb la casa dels Stu­art de lla­vors. En canvi, els que s’han man­tin­gut al poder tot i la revo­lució fran­cesa, dues repúbli­ques espa­nyo­les i una dic­ta­dura pel mig són els Bor­bons, una plaga.

Molts dels que ara fem befa de Car­les III can­viaríem de rei a l’ins­tant si ens ho dei­xes­sin fer. Escòcia, de fet, va fer el seu referèndum d’auto­de­ter­mi­nació amb la mare de reina. Quina diferència!

Les dues famílies reials, en una visita dels prínceps de Gal·les a Palma

Diana i Joan Carles

De tots és ben sabut que l’emèrit té i sobretot tenia les mans llargues cada vegada que s’acostava a una dama, fos quina fos la seva condició. En els anys vuitanta, en una visita de Carles i Diana a Mallorca, fins i tot va tenir la barra de tirar la canya a la princesa de Gal·les. La mateixa Diana ho va explicar més endavant: “És massa encantador i palpaire...”

La mare de tots els reis

L’origen de l’actual família dels Borbons espanyols i la casa dels Windsor es remunta a un mateix antecessor llunyà, la poderosa reina Victòria (1819-1901), que va tenir durant gairebé un segle tot el seu món a disposició. Elisabet II és rebesneta de Victòria i el seu marit, Albert de Saxònia-Coburg Gotha. Alfons XIII es va casar amb una de les netes de la parella, Victòria Eugènia, per la qual cosa Carles III i Felip VI són cosins llunyans. De fet, a Europa hi ha tantes famílies emparentades de les cases tradicionals de l’antiga Prússia, el Regne Unit, Grècia i Espanya, entre d’altres, que gairebé tothom és cosí de tothom i el pastís es va repartint arreu del continent com si estiguéssim a l’Edat Mitjana.

Carles III de Mallorca

Els britànics ja van tenir el seu propi Carles III als Països Catalans. L’arxiduc Carles, en plena guerra de Successió, va ser proclamat rei de Mallorca el 1706 i en poc temps totes les illes van quedar sota control britànic en nom de la causa austriacista. En l’acord per abandonar els catalans a la seva sort, els britànics no només es van quedar Gibraltar, sinó que van conservar Menorca, port clau al Mediterrani. La corona britànica va mantenir les institucions i lleis pròpies de Menorca, excepte la Inquisició, que va ser abolida. El català va seguir sent l’idioma oficial i d’ús públic

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor